VI. REGLA DE VIDA

VI. REGLA DE VIDA 

DE L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

DE L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

CONTINGUT Arxius pdf

PREÀMBUL
1. Comunicat del Prior General
2. Decret de la Santa Seu
3. Notes Històriques sobre l’Orde Seglar

I. L’Orde dels Servents de Maria
II. L’Orde Seglar dels Servents de Maria i la Vida de Fraternitat
Capítol primer: l’Orde Seglar dels Servents de Maria Arxius pdf
Capítol segon: Vida de la Fraternitat Seglar
Capítol tercer: l’Oració
Capítol quart: Penitència i Conversió
Capítol cinquè: Testimoni de Pobresa
Capítol sisè: Apostolat
Capítol setè: Formació

III. Inserció en la Fraternitat Seglar
Capítol vuitè: Admissió
Capítol novè: Prova o Noviciat
Capítol desè: La Promesa

IV. Organització de la Fraternitat Seglar 
Capítol onzè: Organització
Capítol dotzè: Reconeixement Eclesial Oficial de les Fraternitats
Capítol tretzè: Govern

V. Estatuts particulars de la Fraternitat Seglar

Apèndix I. Ritus d’Admissió per al Temps de Prova en l’Orde Seglar dels Servents de Mari

I. Sol·licitud d’Admissió I Acollida

II. Meditació de la Paraula

III. Lliurament de la Regla i de la Corona

IV. Pregària d’Intercessió


Apèndix II. Ritus de la Promesa en l’Orde Seglar dels Servents de Maria

I. Sol·licitud

II. Reflexió o Homilia

III. Oració de Súplica

IV. Promesa

V. Imposició del Signe de Pertinença a l’Orde Seglar

VI. Acceptació

VII. Pregària Conclusiva


VI. REGLA DE VIDA DE L’ORDE DELS SERVENTS DE MARIA Arxius pdf



 PREÀMBUL

 1. Comunicat del Prior General
Cúria General
Convent de Sant Marcel, Piazza San Marcello, 5
00187 Roma. 1995.

Ave + Maria

Roma, 4 de maig del 1995
Festa de Sant Pelegrí M. Laziosi,O.S.M.
650è aniversari de la seva mort

Prot.415/95

ALS GERMANS I GERMANES DE L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

L’Esperit Sant, que cridà els nostres Primers Pares l’any 1233, us crida ara també a vosaltres perquè sigueu testimonis de l’Evangeli en comunió fraterna, per tal d’estar al servei de Déu i de l’home, tot inspirant-nos constantment en Maria. Mare i Serventa del Senyor. El Senyor Ressuscitat us invita a caminar pel camí de la santedat, que des de fa 762 anys miren de recórrer els components del nostre Orde, i a prolongar a les vostres famílies i comunitats cristianes la presència activa de Maria, la Mare de Jesús.

La Santa Seu, en aprovar el 29 d’abril del 1995 la vostra “Regla de Vida”, ha demostrat la seva estimació pel camí fet per cadascun i cadascuna de vosaltres i per les vostres fraternitats, bo i seguint les indicacions del Concili Vaticà II i de la Regla aprovada provisionalment pel Consell General el 2 d’octubre del 1982.

 Camineu, doncs, vosaltres que sou part viva de la Família dels Servents, pel camí de la santedat, edifiqueu l’Església-comunió, anuncieu l’Evangeli en aquells llocs i en aquelles situacions en què només vosaltres, per la vostra condició de laics, podeu donar testimoni de Crist, fill de Maria i primogènit entre molts germans, tot vivint el baptisme a la llum d’aquesta “Regla de Vida”. Vosaltres participeu així en la missió evangelitzadora de l’Església, bo i portant als germans, com Maria, la Paraula que salva, i estant-vos amb Ella al peu de les infinites creus dels homes per dur-los consol i cooperació redemptora.

 La Regla, aprovada per la Santa Seu, entrarà en vigor el 15 d’agost de 1995, solemnitat de l’Assumpció de Maria Santíssima al cel, dia en què, segons la tradició, els nostres Primers Pares arribaren al Monte Senario.

 Seguiu a les vostres comunitats cristianes i a les vostres fraternitats el camí de fe i d’amor de la Verge del Magníficat; així participareu de les “meravelles” que el Senyor ha obrat en Ella i podreu un dia estar-vos amb nostra Senyora al cel, on Ella regna gloriosa i intercedeix benigna per tots els seus Servents.

 Feu festa! I crideu d’altres a formar part de les vostres fraternitats. ¡Difoneu a l’Església i a la humanitat, tan necessitada d’harmonia, de pau i de mútua comprensió, el vostre carisma d’unitat i d’harmonia fraterna!

Fraternalment,fr. Hubert Maria Moons, o.s.m.
Prior General

fr. Reinhold M. Bodner, o.s.m.
secretari de l’Orde



 CONGREGACIÓ PER ALS INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA I LES SOCIETATS DE VIDA APOSTÒLICA. n. S.48-1/95

2. Decret de la Santa Seu

El Prior General de l’Orde dels Servents de Maria, amb el consentiment del seu Consell, sol·licità de la Seu Apostòlica que la “Regla de Vida” de l’Orde Seglar dels Servents de Maria, redactada segons l’esperit del Concili Ecumènic Vaticà II i les normes del Codi de Dret Canònic, fos degudament aprovada.

La Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, tot considerant atentament el que hom ha exposat i tot el que pertoca a aquesta matèria , amb el present Decret aprova i confirma l’esmentada Regla de Vida, preparada en llengua anglesa i de la qual conserva còpia en el seu arxiu, en compliment del dret.

Que, seguint les petjades dels Set Sants Fundadors de l’Orde, els membres de l’Orde Seglar dels Servents de Maria procedeixin fidelment i íntegra en la vida cristiana, i s’encaminin dia rera dia, sempre més generosament, a la perfecció de llur estat.

No hi obsta res.

Donat a Roma, el dia 29 del mes d’abril del 1995.

Eduardo Card. Martínez Somalo
Prefecte

+ Francisco Javier Errázuriz Ossa
Secretario


 3. Notes Històriques sobre l’Orde Seglar dels Servents de Maria

Les Constitucions actuals de l’Orde dels Frares Servents de Maria remarquen, en el capítol inicial, que les comunitats dels Servents sempre han atret al seu entorn nombroses famílies i grups. Cadascun d’ells, bé siguin religiosos o laics, constitueix una particular expressió de l’única vocació comuna a tots 1.

Des de l’origen de l’Orde dels Servents de Maria (1233), els nostres Set Sants Fundadors foren conscients que existien individus i, fins i tot, matrimonis que volien unir-se, d’alguna forma, a l’Orde i a l'espiritualitat 2. El costum dels benedictins de tenir laics oblats units a llurs monestirs, fou el primer mètode utilitzat per acceptar aquests seglars, i el primer laic oblat dels Servents acceptat oficialment -àdhuc abans que l’Orde fos aprovat- fou un contemporani dels Fundadors, un tal Arrigo de Baldovino d’Anguillara, el qual, l’octubre del 1265, fou acceptat com a oblat (a vegades també se l’anomena convers o devot) a l’Església de Santa Maria de Cafaggio a Florència, pel Prior General Manetto de Florència. Entre 1265 í 1372, els registres existents mostren que hi hagué 58 Servents oblats dispersos entre les 12 diferents comunitats existents a Itàlia 3.

Però no fou fins al 1424 que l’Orde Seglar dels Servents de Maria obtingué un reconeixement oficial quan el Papa Martí V promulgà normes específiques en el seu decret Sedis apostolicæ providentia (15 d’abril del 1424). Fou en aquell període que tots aquells grups de persones associades als ordes mendicants com els dels Predicadors, Servents, Agustins i Carmelites es convertiren en terços ordes, i cadascun rebé una regla de vida específica. Les normes establertes per la Sedis apostolicæ providentia foren la base de la Regla de Vida del Terç Orde Servita fins al moment de la seva reforma més important l’any 1925. El nom de “Terç Orde” fou el que s’atorgà a aquest tipus de grups, malgrat que d’alguns eren anomenats “Consorcis” o “Companyies” dels Servents de Maria.

Investigacions històriques recents demostren que aquest Terç Orde dels Servents de Maria fou recolzat i encoratjat vigorosament pels Priors Generals successius, especialment després del s.XVI.

El 1966, fou escrita una Regla de Vida revisada per al Terç Orde Servita sota el generalat de fr. Alfons M. Montà, i posteriorment aprovada per la Congregació per als Religiosos el 1r de maig del 1966.

Després del Concili Vaticà II, els Frares Servents de Maria començaren el procés de revisió de llurs Constitucions, en el Capítol General especial de Madrid de 1968, les quals arribaren a l’aprovació final per part de la Santa Seu el 1987. El Consell General dels Frares nomenà una comissió especial per consultar els membres de l’Orde Seglar Servita i dur a terme la renovació de llur Regla de Vida. Després de dues revisions exhaustives amb els membres de l’Orde Seglar, l’octubre del 1982, el Consell General aprovà provisionalment una Regla de Vida revisada.

L’any 1989, el Capítol General de Roma demanà al Secretariat General per a l’Orde Seglar que portés a terme una consulta més profunda entre els membres de l’Orde Seglar, i que preparés el text definitiu de la Regla de Vida per tal de sotmetre’l a l’aprovació de la Sagrada Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. La present i definitiva edició de la Regla de Vida de l’Orde Seglar dels Servents de Maria fou aprovada per la Santa Seu el 29 d’abril del 1995.


REGLA DE VIDA DE L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

I. L’ORDE DELS SERVENTS DE MARIA

1. L’Orde dels Frares Servents de Maria, sorgida com a expressió de vida apostòlica-evangèlica, és una comunitat d’homes reunits en el nom del Senyor Jesús. Moguts per l’Esperit ens comprometem, com els nostres Primers Pares, a donar testimoni de l’Evangeli en comunió fraternal i a viure al servei de Déu i de l’home, tot inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor 4.

2. Per tal de servir el Senyor i llurs germans i germanes, el Servents s’han dedicat, des dels seus orígens, a la Mare de Déu, la Beneïda de l’Altíssim. A Ella s’han adreçat en llur camí cap a Crist i en llur compromís de comunicar-lo als homes. Del fiat de la humil serventa del Senyor 5, han après d’acollir la Paraula de Déu i d’escoltar amb atenció les indicacions de l’Esperit. La participació de la Mare en la missió redemptora del Fill, Servent Sofrent del Senyor, els ha portat a comprendre i a alleujar els sofriments humans 6.

3. Sensibles a les instàncies de l’Església, aprofundim en el coneixement de Maria, Mare de Déu i dels homes, i en la seva missió en el misteri de la salvació. Tot veient en ella el “fruit més excels de la redempció” 7, secundem amb les nostres energies les exigències de llibertat dels individus i de la societat. Conscients de la divisió dels cristians, ens esforcem perquè la Filla de Sió esdevingui per a tots un signe d’unitat. Als homes insegurs els proposem, com a exemple de confiança dels fills de Déu, la Dona humil que ha posat la seva esperança en el Senyor 8.

4. Guiats per la inspiració de Maria, Mare i Serventa del Senyor, han sorgit, a redós de les comunitats de l’Orde dels Servents de Maria, moltes congregacions religioses i grups de seglars, cadascun dels quals constitueix una expressió particular de vida consagrada o laïcal 9. Altres grups ja existents, atrets pel mateix ideal, s’han associat a l’Orde. Cadascun d’ells, bé siguin religiosos o laics, expressen en forma particular l’única vocació que és comuna a tots.


 II. L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA I LA VIDA DE FRATERNITAT

Capítol primer: l’Orde Seglar dels Servents de Maria

5. L’Orde Seglar 10 dels Servents de Maria està format per laics, homes i dones, que, units pel baptisme i guiats per l’Esperit Sant en el camí cap a la santedat, desitgen dirigir i unir les seves vides al servei de Crist i al dels germans i germanes en el món, tot inspirant-se en Maria, la Mare i Serventa del nostre Salvador Jesucrist. Inserits en l’Orde dels Servents de Maria, es comprometen com a seglars a seguir dins de llur ambient familiar i social el camí dels Set Sants Fundadors de l’Orde.

6. L’Orde Seglar dels Servents de Maria, format per homes i dones que viuen llur consagració baptismal en el món, és una de les expressions de l’única vocació de l’Orde dels Servents de Maria11. Comparteixen amb ella els ideals i els compromisos de vida evangèlico-apostòlica i la pietat particular envers la Mare de Déu i constitueixen una sola família.

7. Com a membres seglars de l’Orde dels Servents de Maria, aquests germans i germanes són testimonis autèntics de l’origen laïcal de l’Orde dels Servents de Maria, car els Set Fundadors començaren llur pelegrinatge com a laics units en la pregària i el servei en honor de la Benaurada Verge Maria.

8. En l’Església, poble sant de Déu, la vocació del Servent de Maria Seglar és una crida especial que comporta una invitació gratuïta de Déu i una resposta conscient i lliure. En aquest do el Servent de Maria, hi reconeix la presència maternal i operant de Maria.

9. Amb l’acceptació voluntària del do de la vocació, arrelat en la consagració baptismal, el Servent de Maria es compromet al seguiment de Crist i a portar a la plenitud el manament evangèlic de l’amor.

10. Els pertanyents a l’Orde Seglar dels Servents de Maria són homes i dones que, tot vivint en comunió fraternal llur situació matrimonial, familiar, social i llur inserció en el món, s’esforcen a tendir a la santedat segons l’espiritualitat de l’Orde, bo i seguint-ne les directrius i observant llur pròpia Regla.

11. Compromesos a actualitzar l’experiència religiosa dels Primers Set Sants Pares que visqueren en comunió fraternal per a un millor servei a Déu, a la Verge, i als germans i germanes, també els Servents de Maria seglars troben en la Fraternitat Seglar la presència del Senyor, en nom del qual es reuneixen, i l’ajut per a viure la seva especial crida a la santedat.

12. Els Servents de Maria aprofundeixen la seva pròpia vocació cristiana i llur tasca a la comunitat eclesial i en el món mitjançant l’escolta de la Paraula de Déu i l’oració; com a part viva de l’Església, es comprometen a conèixer i a viure’n els ensenyaments en llurs vides i llur apostolat.

13. Segons l’esperit de l’Orde, el Servent de Maria seglar s’inspira constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor, com a imatge guia que el mena a una vida senzilla, servicial, tota orientada cap a Déu; en Ella troba el model perfecte del deixeble de Jesús; a Ella es dedica plenament i la celebra particularment com a Verge Dolorosa; es dedica a aprofundir-ne el coneixement i la seva funció en el misteri de la salvació per mitjà de l’estudi i l’oració personal.

14. El Servent de Maria seglar expressa lliurement el compromís de fidelitat a la pròpia vocació i al manteniment del vincle amb l’Orde mitjançant la Promesa.

Capítol segon: Vida de la Fraternitat Seglar

15. A imitació dels primers cristians, que eren “un sol cor i una sola ànima” 12, els Germans i Germanes de l’Orde Seglar dels Servents de Maria es reuneixen en comunió fraternal per tal d’aprofundir en el coneixement mutu, sostenir-se en el camí comú de perfecció cristiana, i en el servei d’amor envers tots els homes.

16. Tots participen activament a les trobades periòdiques que fan possible la vida de la Fraternitat Seglar, oferint amb senzillesa la pròpia cooperació quant a idees i experiències.

17. La Fraternitat Seglar es reuneix per a la proclamació i reflexió en comú de la Paraula de Déu, per al coneixement i aprofundiment de la Regla, de temes humans, socials, religiosos o d’arguments propis de la vida dels Servents.

18. La Fraternitat Seglar està vitalment unida a l’Església local i a la comunitat religiosa Servita del lloc, amb què comparteix l’espiritualitat i amb el compromís apostòlic de la qual col·labora.

19. Els Germans i les Germanes de la Fraternitat seglar, segons llurs possibilitats, participen en la vida de pregària de la Comunitat religiosa i, quan siguin invitats, a les trobades de renovació espiritual, a la taula o al Capítol.

20. La Fraternitat mantindrà constantment relacions amb els Germans i les Germanes que, per motius particulars, no poden participar a les trobades del Grup, els encoratjarà i els donarà suport en la comunió fraternal i en el creixement religiós. Igualment, mantidrà llaços de comunió, de fraternitat i de relació amb les altres nombroses Famílies i Grups que participen de l’única vocació dels Servents i constitueixen una sola família. Hom tindrà especial cura de la comunicació i la col·laboració amb altres associacions laïcals de l’Orde Servita.

21. Seguint l’esperit de les Benaurances, cada Fraternitat Seglar donarà testimoni de comunió de béns. Els seus membres han de contribuir, d’acord amb llurs possibilitats, en les despeses de la fraternitat local, nacional i internacional, i en l’ajut als Germans o Germanes que es trobin en particulars dificultats econòmiques.

Capítol tercer: l’Oració

22. L’oració és un deure essencial per al cristià, però per al Servent de Maria seglar, que ha escollit el seguiment de Crist -que és el seu mestre i el seu exemple-, constitueix un compromís especial per a créixer en la fe, en l’esperança, i portar a la perfecció el manament de l’amor.

23. El Servent de Maria sap que, per a viure constantment en la presència de Déu, és necessària l’oració personal, silenciosa i amagada, aquella de què el mateix Jesús donà un exemple admirable.

24. L’oració és la trobada amb Déu en la fe. En aquest camí, la Verge, altíssim exemple de criatura orant, és guia segura i ajut per al Servent de Maria.

25. Fidel a la pròpia vocació, el Servent de Maria seglar estimarà l’oració comunitària i, juntament amb els altres Germans i Germanes, aprofundirà la Paraula de Déu i resarà per tots els homes i dones del món.

26. Entre les diverses formes d’oració, la litúrgia constitueix l’acció sagrada per excel·lència. El Servent de Maria participarà en la vida litúrgica i sagramental de l’Església.

27. Els Germans i les Germanes de la Fraternitat Seglar reconeixeran que en l’Eucaristia fan present la Pasqua del Senyor i viuran en unió d’amor entre ells i amb tota la humanitat. L’Eucaristia és el signe sagramental de comunió entre els homes i l’expressió més sublim de pregària.

28. Els Germans i les Germanes prendran part activa en la Eucaristia i, quan sigui possible, participaran en la missa de la comunitat religiosa Servita local. Procuraran, a més, de participar freqüentment en les celebracions litúrgiques de Laudes i Vespres.

29. D’acord amb les tradicions de l’Orde, la Fraternitat Seglar obsequiarà la Mare de Déu amb actes de particular devoció com ara l’Àngelus, la Vigília de la Mare de Déu i la Corona de la Dolorosa; celebrarà, com a festes de família, les principals festes litúrgiques marianes de l’Orde i de l’Església local, la festa de la Mare de Déu dels Dolors i la commemoració i solemnitat dels sants i beats de l’Orde dels Servents.

30. El Servent de Maria recordarà freqüentment els Germans i les Germanes difunts i, per a ells, implorarà la misericòrdia del Senyor. En el dia de la mort i de la sepultura d’un Germà o Germana, l’Orde Seglar compartirà el dol dels familiars i oferirà en sufragi pregàries adients.

31. La Fraternitat Seglar programarà jornades i períodes de recolliment, en els quals participaran tots els Germans i Germanes.

Capítol quart: Penitència i Conversió

32. Per al Servent de Maria, compromès en dur a la perfecció el manament de la caritat, la penitència constitueix un valor evangèlic i un mitjà de conversió.

33. Segons l’exemple dels nostres Primers Pares i la Tradició de l’Orde, per als Servents de Maria seglars la penitència consisteix principalment en la caritat, entesa com acceptació recíproca i servei mutu.

34. Convençut que el seguiment de Crist exigeix una constant orientació devers la voluntat de Déu, el Servent de Maria seglar acollirà, com a dons i crides a la conversió, les múltiples ocasions de viure la penitència que la vida ofereix diàriament; sovintejarà el Sagrament de la Reconciliació, i practicarà les obres de misericòrdia i la virtut de la moderació, particularment durant els temps d’Advent i Quaresma.

Capítol cinquè: Testimoni de Pobresa

35. Seguint l’exemple de Maria, serventa humil i pobre del Senyor, el Servent de Maria seglar s’esforça a viure les benaurances evangèliques: “Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells” 13.

36. Amb l’obligació i la responsabilitat al treball, la senzillesa i l’austeritat de vida, la sensibilitat envers les necessitats dels germans, el servei als més necessitats, el Servent de Maria seglar dóna testimoni del seu amor a Crist pobre, tant de forma individual com comunitària, i proclama al món d’avui, temptat per la riquesa, el poder i el plaer, que Déu és l’únic bé necessari, el veritable valor que pot sadollar el cor de tota persona.

Capítol sisè: Apostolat

37. Fidels a la seva vocació de servei, els Servents de Maria seglars desitgen irradiar en el món l’amor de Crist i oferir a la humanitat un testimoni de vida i de dedicació als germans, seguint l’exemple de Maria.

38. Bo i reconeixent que la família és la pedra cantonera que corona l’edifici de tota societat civil, el Servent de Maria seglar donarà prioritat a l’apostolat i al testimoni d’una vida de família cristiana. Dins de la comunitat d’aquesta “Església domèstica” que és la família, tindran un lloc especial en la pregària i rebran un particular recolzament de la Fraternitat, l’amor mutu i el respecte als pares, així com la cura i l’educació cristiana dels fills 14.

39. Inserits en l’Església i en el món, comparteixen llurs anhels i aspiracions i, moguts per l’amor a Déu, es comprometen a col·laborar en la construcció d’un món nou a la llum dels valors evangèlics.

40. En sa vida diària, el Servent de Maria seglar procurarà de viure en sintonia amb l’Esperit en mig de les seves tasques apostòliques i en la pregària, en la seva vida matrimonial i familiar, en el seu treball diari, en els seus moments d’esbarjo físic i mental, i que tot això es transformi en sacrifici espiritual agradable a Déu per mitjà de Jesucrist 15.

41. Com a membre actiu d’una Fraternitat Seglar, el Servent de Maria col·laborarà en els treballs apostòlics assumits pel grup com a resposta a les necessitats de l’ambient i de l’Església local, i, en la mesura de les pròpies possibilitats i capacitats, participarà en treballs particulars del servei pastoral de la comunitat religiosa local o de la Parròquia 16.

42. Per la seva especial devoció a la Verge dels Dolors, el Servent de Maria seglar assumeix un particular interès en el servei als malalts, els febles i els més necessitats, tant físicament, com espiritualment o moralment. En aquest compromís de servei, la figura de Maria al peu de la Creu ha de ser la imatge que ens guia. Atès que el Fill de l’Home roman encara crucificat en els seus germans i germanes, el Servent de Maria seglar s’estarà amb Maria al peu d’aquestes infinites creus17.

43. La Fraternitat Seglar Servita donarà suport i participarà en el treball vocacional de l’Orde i en el servei apostòlic, i, particularment, en l’àmbit de les missions 18.

Capítol setè: Formació

44. La vocació del Servent de Maria seglar es nodreix en el si de la Fraternitat i en comunió amb tota la Comunitat de la Família Servita. Els Servents de Maria seglars conrearan llur formació permanent i, mitjançant l’estudi, aprofundiran el coneixement dels documents oficials de l’Església i de l’Orde.

45. La Fraternitat Seglar ofereix a cada Germà i Germana l’experiència de la comunió de vida i de l’auxili constant; la Comunitat de tota la Família Servita li ofereix les riqueses de l’Església i de l’Orde.

46. El Servent de Maria seglar és conscient que el desenvolupament i la maduresa de la pròpia vocació exigeix el seu compromís personal i el desplegament efectiu dels seus propis dons  en relació amb Déu i la humanitat.

47. La Verge Maria visqué en aquest món una vida normal com a dona laica, dedicada a la família i al treball, i es mantingué sempre unida al seu Fill, bo i cooperant de manera singular en l’obra del Salvador; per això Ella és el model de vida de tot Servent de Maria seglar.


 III. INSERCIÓ EN LA FRATERNITAT SEGLAR

Capítol vuitè: Admissió

48. Poden ésser admesos a l’Orde Seglar dels Servents de Maria aquells qui manifestin una sincera voluntat de compartir l’ideal de l’Orde dels Servents de Maria, tot comprometent-se a viure i manifestar, en la seva pròpia família i en llur situació social, els valors humans i evangèlics de la vida cristiana, així com a honorar i a imitar, amb particular pietat, la Verge Maria, segons l’esperit de l’Orde.

49. Per a ser admesos a l’Orde Seglar dels Servites, cal una sol·licitud escrita adreçada al Consell de la Fraternitat seglar, al qual correspon l’acceptació.

50. L’ingrés a la Fraternitat tindrà lloc segons el Ritual propi de l’Orde Seglar dels Servents de Maria.

51. Després de l’admissió, el candidat inicia una experiència de vida dins de la Fraternitat Seglar per a verificar l’autenticitat de la seva pròpia vocació, mitjançant l’estudi i la pràctica de la Regla de Vida.

Capítol novè: Prova o Noviciat

52. La Prova és el període de temps que va des de l’Admissió fins a la Promesa. La seva durada normal és, com a mínim, d’un any.

53.    Durant el període de Prova, el Candidat, sota el guiatge del Responsable de la Formació i de l’Assistent, es compromet a:
  • Descobrir gradualment i assimilar la vocació específica del laïcat dins de l’Església i els aspectes propis de la Fraternitat Seglar Servita;
  • estudiar la Regla i els Estatuts propis de l’Orde Seglar dels Servents de Maria;
  • aprofundir el coneixement i l’assimilació de la doctrina sobre la Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església;
  • conèixer els elements essencials de la història i l’espiritualitat de l’Orde dels Servents de Maria.
54. Per motius justos, i tenint en compte la preparació i la maduresa del candidat, el període de prova pot ser abreujat o perllongat segons el parer del Consell de la Fraternitat
Seglar.

Capítol desè: La Promesa

55. La Promesa és l’acte amb què el Candidat renova la seva consagració baptismal, bo i comprometent-se a viure-la segons l’espiritualitat servita, en comunió fraternal amb totes les comunitats de la Família dels Servents, d’acord amb la Regla i els Estatuts propis de l’Orde Seglar dels Servents de Maria.

56. La Promesa incorpora per a sempre el Candidat a l’Orde Seglar dels Servents de Maria i el fa partícip de la vida de tota la Família Servita.

57. La sol·licitud per a l’admissió a la Promesa la presentarà l’interessat al Consell de la Fraternitat Seglar, per escrit, acompanyada d’un informe redactat pel Responsable de la Formació. El Candidat ha de ser major de 18 anys d’edat.

58. El ritus de la Promesa seguirà les indicacions i la fórmula del Ritual propi dels Servents de Maria i estarà presidit, segons els casos, pel Prior de la comunitat religiosa o per un Delegat de l’Orde.

59. Per motius vàlids i justificats, el Consell de la Fraternitat podrà dispensar temporalment o definitiva, o excloure el Germà o Germana que ha realitzat la Promesa, després que l’interessat hagi exposat les seves raons i hagi estat escoltat.


 IV. ORGANITZACIÓ DE LA FRATERNITAT SEGLAR

Capítol onzè: Organització

60. L’Orde Seglar dels Servents de Maria està formada per Fraternitats locals que, unides pel mateix ideal de vida constitueixen la Fraternitat internacional.

61. Les Fraternitats Seglars poden agrupar-se en Fraternitats que apleguin les d’una mateixa localitat, comarca o país.

62. La vida interna de cada Fraternitat Seglar o grup de Fraternitats és organitzada per la mateixa Fraternitat sota el guiatge dels respectius Priors o Priores i Consells.

63. Cada Fraternitat està unida a l’Orde mitjançant l’Assistent designat a propòsit.

Capítol dotzè: Reconeixement Eclesial Oficial de les Fraternitats

64.a) Pertoca al Capítol Conventual el reconeixement de l’autenticitat servita d’un grup que sorgeix entorn d’una Comunitat de frares, així com de donar-li el recolzament per a la petició del seu reconeixement eclesial oficial.

64.b) Les altres expressions de la Família Servita (Monges, Religioses, Instituts Seculars) poden també reconèixer l’autenticitat d’un Grup que neix a redós seu i de forma similar, recolzar la petició per al seu reconeixement eclesial oficial. 


64.c) El reconeixement de l’autenticitat de les Fraternitats Seglars constituïdes fora de les Comunitats de la Família dels Servents, correspon, segons els casos, als Consells Vicarial, Provincial o General.
65. El reconeixement eclesial oficial d’una Fraternitat de l’Orde Seglar dels Servents de Maria es realitza mitjançant un decret del Prior General.

66. Perquè una Fraternitat pugui ser erigida canònicament és necessària una sol·licitud escrita. En el cas d’una Fraternitat Seglar nascuda fora d’una Comunitat de la Família dels Servents, a més de la demanda escrita, s’exigeix l’autorització de l’Ordinari del lloc.

67. El Secretari General de l’Orde Seglar i Grups Laics ha de ser informat de cada reconeixement eclesial oficial.

Capítol tretzè: Govern

68. El Prior General de l’Orde, signe d’unitat de tota la Família dels Servents, exerceix la seva autoritat, amb esperit de servei, sobre tot l’Orde Seglar dels Servents de Maria, tot respectant les diferents autonomies.

69. El Secretari General

 1. El Secretari General és nomenat pel Consell General de l’Orde. La seva tasca principal és l’animació i la coordinació a nivell general de l’Orde.
2. En col·laboració amb els membres del Secretariat General i els Assistents a distints nivells, el Secretari General donarà a conèixer a les Fraternitats Seglars les directrius espirituals i pastorals de l’Església i de l’Orde, i les mantindrà informades de les activitats i experiències més significatives de les Fraternitats Seglars locals.

70 El Prior o Priora de les Fraternitats19.

1. El Prior o Priora, primer entre els Germans i les Germanes, presideix la Fraternitat amb el servei en la caritat; assumeix la responsabilitat de la Fraternitat, que comparteix amb el Consell i amb cada membre de la Fraternitat. En exercir el seu servei, el Prior o Priora procurarà donar testimoni de Crist, que vingué no pas a ser servit, sinó a servir i a acréixer la vida dels seus deixebles.

2. És competència del Prior o Priora: convocar i presidir les reunions de la Fraternitat Seglar i del Consell; promoure i animar els compromisos espirituals i apostòlics de la Fraternitat; vetllar pel compliment i l’observança de la Regla de Vida i Estatuts; col·laborar amb l’Assistent i els oficials de la Fraternitat.

71. El Prior o Priora és elegit segons la norma dels Estatuts particulars de la Fraternitat Seglar.

72. El Consell

1. Cada Fraternitat tindrà un Consell. Els membres del Consell són el Prior o Priora, l’Assistent i almenys tres Consellers elegits per la mateixa Fraternitat.

2. Competències del Consell:
  • col·laborar amb el Prior o Priora en el guiatge i l’animació de la Fraternitat;
  • acceptar els Candidats a l’Admissió i a la Promesa;
  • dispensar de la Promesa;
  • excloure, quan calgués, un membre de la Fraternitat, escoltades les raons presentades per l’interessat.
73. L’Assistent

1. Cada Fraternitat Seglar o grup de Fraternitats té un Assistent nomenat per les autoritats competents de la Família dels Servents. En cas que l’Assistent no fos un membre de la Família dels Servents, serà nomenat per l’Autoritat competent de l’Orde, sota indicació de la Fraternitat local, i confirmat per l’Ordinari del lloc.

2. L’Assistent pot ser un Germà o Germana de la Família Servita (frare, monja, religiosa, membre d’un Institut Secular), un sacerdot pertanyent a l’Orde Seglar dels Servents de Maria, o bé un altre sacerdot.

3. L’Assistent ha d’estar preparat, amatent i compromès a estudiar detingudament la vocació específica del Servent de Maria seglar, en unió amb els Germans o Germanes, amb qui comparteix el camí comú de la fe.

4. L’Assistent promourà, entre els membres de la Fraternitat, el carisma de la Família Servita, tot oferint un servei espiritual d’animació.

74. El Secretari

1. Cada Fraternitat tindrà un Secretari.

2. Pertoca al Secretari:
  • la redacció de les Actes de les reunions de la Fraternitat i del Consell;
  • l’actualització del registre d’Admissions i de Promeses;
  • la conservació i actualització dels registres de la Fraternitat;
  • mantenir contacte amb aquells germans i germanes que no puguin assistir a les reunions.

V. ESTATUTS PARTICULARS DE LA FRATERNITAT SEGLAR

75. Cada Fraternitat o grup de Fraternitats ha de tenir els seus Estatuts propis per a l’aplicació pràctica de tot el que s’estableix en aquesta Regla, i en serà responsable de llur aprovació.

76. En particular, els Estatuts propis establiran:
  • la modalitat d’elecció del Prior i la seva durada en el càrrec;
  • la modalitat d’elecció dels membres del Consell i la seva durada en el càrrec;
  • el nombre de consellers si és que en calen més de tres;
  • el nombre, competències, modalitat d’elecció i durada en el càrrec d’eventuals oficials de la Fraternitat; altres tasques del Secretari.


1 Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 5.
2 Per a una història més completa dels orígens de l’Orde Seglar dels Servents, vegeu Terz’Ordine o gruppi laici dei Servi ieri e oggi, A.M. Dal Pino, Monte Senario, 1969.
3 Gli oblati dei Servi in Italia del Due-Trecento, D.M. Montagna, OSM, a Studi storici, 1978, p. 250.
4 Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 1.
5 cf. Lc 1, 38.
6 Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 6.
7 Constitució sobre la Litúrgia, Sacrosanctum Concilium, núm. 103.
8 Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 7.
9 Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 5.
10 En aquest context, la paraula Seglar és emprada estrictament sota el sentit de la seva arrel llatina, sæculum, això és, algú que viu “en el món”, en contraposició amb els qui habiten en un convent.
11 També poden ser admesos a l’Orde Seglar dels Servents de Maria els membres del clergat diocesà.
12 Ac 4, 32.
13 Mt 5, 3.
14 cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 1993, III, 2; Familiaris Consortio, 1983; Carta a les Famílies del Papa Joan Pau II, 1994; Carta del Papa als Nens en ocasió de l’Any Internacional de la Família, 1994; Carta dels Drets de la Família, 1983.
15 cf. 1Pe 2, 5; Christifideles Laici, núm. 14; Lumen Gentium, núm. 34.
16 “Alimentats amb la participació activa en la vida litúrgica de llur comunitat, participen sol·lícits en les seves obres apostòliques; condueixen a l’Església la gent que potser n’és lluny; col·laboren intensament en la transmissió de la Paraula de Déu, en particular mitjançant la formació catequística; oferint llurs coneixements, fan més eficaç la cura d’ànimes i l’administració dels béns de l’Església”.
Cf. Christifideles Laici, núm. 33; Concili Ecumènic Vaticà II Apostolicam Actuositatem, núm. 10.
17 cf. Constitucions de l’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 319.
18 “Cal que els laics s’acostumin a treballar en la parròquia , íntimament units amb llurs sacerdots; a proposar a la comunitat de l’Església els problemes propis i els del món i les qüestions relatives a la salvació de les persones, problemes que han d’ésser examinats i solucionats amb els parers de tothom; i a proporcionar tant d’ajut com puguin a totes les iniciatives apostòliques i missioneres de llur família eclesiàstica”.
Cf. Christifideles Laici, núm. 27; Concili Ecumènic Vaticà II Apostolicam Actuositatem, núm. 10.
19 El títol de “President” pot emprar-se en lloc de Prior o Priora.


 APÈNDIX I

RITUS D’AMISSIÓ PER AL TEMPS DE PROVA
EN L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

El ritus pot realitzar-se dins de la celebració de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores, de la Vigília de Nostra Senyora o en una celebració de la Paraula. En qualsevol cas, sempre després de la lectura de la Paraula de Déu.

I. SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ I ACOLLIDA

Després de la proclamació de la Paraula de Déu, el qui presideix s’adreça als candidats dient aquestes paraules o altres de semblants:

Germans i germanes, què demaneu a l’Orde dels Servents de Maria?

Els candidats responen:

Demanem, humilment, de ser admesos
en la Fraternitat Seglar dels Servents de Maria
per tal d’acomplir en ella una experiència de vida.
Volem viure més intensament
els compromisos de la nostra consagració baptismal,
compartint l’ideal de vida dels Servents,
i donar un testimoni viu
de la nostra pietat envers la Mare de Déu.
Per tant, desitgem de conèixer la història,
la vida i l’espiritualitat de l’Orde,
i col·laborar en el compliment de la seva missió en l’Església.

El qui presideix rep la sol·licitud, pronunciant aquestes paraules o altres de semblants:

Que nostre Senyor Jesucrist vessi la seva gràcia sobre vosaltres,
germans i germanes,
i a nosaltres ens concedeixi d’acompanyar-vos
en el vostre camí de recerca
i en la vostra experiència de vida
dins de l’Orde Seglar dels Servents de Maria.

I tots els presents responen:

Amén.

II. MEDITACIÓ DE LA PARAULA

El qui presideix comenta les lectures i explica el sentit de la pertinença a l’Orde Seglar dels Servents de Maria, tot illustrant el carisma peculiar de l’Orde i els valors de la comunió fraternal entre tots els membres de la família dels Servents. La reflexió pot assumir la forma d’un diàleg fratern.

III. LLIURAMENT DE LA REGLA I DE LA CORONA

El qui presideix lliura a cada candidat la Regla i la Corona de la Dolorosa, tot dient:

Rep, estimat germà (estimada germana),
la Regla de Vida
i la Corona dels Dolors de la Verge:
dóna testimoni al món de l’Evangeli de Crist
i roman, com Santa Maria,
al peu de la creu de cada germà i cada germana.

El candidat respon:

Amén.

IV. PREGÀRIA D’INTERCESSIÓ

El qui presideix diu:

Oh Déu i Pare nostre:
a vós us plau l’oració dels humils i la súplica dels cors unànimes.
Us adrecem, doncs, la nostra pregària per l’Església, per tota la humanitat
i pel nostre Orde.

El diaca o bé el lector:

R. Escolteu, Senyor, la pregària dels vostres Servents.

1. Per l’Església,
perquè amb la paraula i els sagraments
difongui el Regne de Crist per a glòria de Déu Pare
i per a la salvació de tots els homes, preguem: R.

2. Pels laics,
perquè, conscients de llur dignitat profètica, reial i sacerdotal,
siguin testimoni viu de Crist i l’Evangeli
en la vida familiar, professional i social, preguem: R.

3. Pel nostre Orde,
perquè, inspirant-se constantment en Maria,
sigui fidel al seu ideal de fraternitat i servei, preguem: R.

4. Pels nostres germans i germanes... (poden dir-se els seus noms)
que avui inicien una experiència de vida a la Fraternitat Seglar,
perquè, compartint els ideals dels Servents de Maria,
visquin més intensament els compromisos del Baptisme, preguem: R.

Poden afegir-se altres intencions.

El qui presideix conclou la pregària d’intercessió, tot dient:

Mireu benigne, Senyor,
aquests germans i germanes nostres que,
per un do del vostre Esperit,
inicien avui l’experiència de vida en la nostra família.
Concediu-los que, a imitació de la Verge,
Mare i deixebla de Crist,
visquin en el vostre servei
i en el del germans i germanes;
que, seguint les petjades dels Set Sants Pares,
siguin senzills, humils, misericordiosos,
i formin amb nosaltres
un sol cor i una sola ànima;
i que, seguint l’exemple de santa Juliana,
us ofereixin el culte que us plau
amb una vida conforme a l’Evangeli.
Per Crist, Senyor Nostre.

I tots els presents responen:

Amén.


 APÈNDIX II

RITUS DE LA PROMESA EN L’ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

El ritus de la promesa pot realitzar-se dins de la celebració de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores, de la Vigília de Nostra Senyora o en una celebració de la Paraula. En qualsevol cas, sempre després de la lectura de la Paraula de Déu.

I. SOL·LICITUD

Els candidats demanen de ser admesos a la promesa amb aquestes paraules:

Després de l’experiència realitzada
a la Fraternitat de N...,
nosaltres, N...,
demanem, humilment, de ser admesos
en l’Orde Seglar dels Servents de Maria.
Compromesos segons la nostra pròpia condició de vida,
volem donar testimoni
dels valors evangèlics
en mig de la ciutat terrenal;
volem seguir Crist
i servir la Benaurada Verge Maria
segons l’ideal de l’Orde dels seus Servents.

El qui presideix diu:

Que el Senyor us faci veure
la claror de la seva mirada
i confirmi el propòsit del vostre cor.

I tots els presents responen:

Amén.

II. REFLEXIÓ O HOMILIA

El qui presideix dirigeix una breu reflexió sobre les lectures i explica el sentit de la pertinença a l’Orde Seglar, tot illustrant el carisma peculiar dels Servents de Maria i el valor de la comunió fraterna. La reflexió pot ser participada.

III. ORACIÓ DE SÚPLICA

Els candidats es dirigeixen a l’altar i cada un encén un ciri que conservarà encès a les mans fins que hagi pronunciat la fórmula de la Promesa. Immediatament després, el qui presideix pronuncia l’oració de súplica amb aquestes paraules, o altres de semblants:

Preguem Déu Pare,
per Jesucrist, el seu Fill, Senyor nostre,
perquè infongui la seva gràcia
sobre aquests germans i germanes nostres,
que han demanat de viure llur consagració baptismal
amb renovat propòsit dins de la Fratrenitat Seglar
dels Servents de Maria.

Si hom ho creu oportú, es canten les lletanies dels Sants Servents de Maria. Es poden afegir altres invocacions, segons convingui.

 Santa Maria. Mare de Déu Pregueu per nosaltres
Santa Maria, Serventa del Senyor
Santa Maria, Verge Dolorosa
Santa Maria, Reina dels vostres Servents

Sant Josep
Sant Joan Baptista
Sant Pere i Sant Pau
Sant Agustí

Set Sants Fundadors
Sant Felip Benizzi
Sant Pelegrí Laziosi
Sant Antoni Maria Pucci

Sant Juliana Falconieri
Santa Clèlia Barbieri

Beat Jaume
Beat Joaquim
Beat Andreu
Beat Bonaventura de Pistoia
Beat Francesc
Beat Ubald
Beat Tomàs
Beat Jeroni
Beat Jaume-Felip
Beat Bonaventura de Forlí
Beat Joan
Beat Joan-Àngel

Beata Joana
Beata Isabel
Tots els nostres germans i germanes sants

Després de les invocacions dels Sants, o després de la introducció del qui presideix, el diaca o bé el lector reciten les oracions d’intercessió com segueix:

1. Pel Papa N.,
pel nostre bisbe N.,
pels preveres i pels diaques,
pels religiosos i les religioses,
i per tots els fidels:
perquè cadascú,
desenvolupant amb amor el seu propi deure,
edifiqui l’Església
com a temple sant del Senyor, preguem:

I tots els presents responen:

R. Recordeu-vos, Pare, de la vostra família.

2. Pels nostres germans i germanes N..:
perquè, coherents amb la determinació presa
i fidels a l’esperit de servei,
siguin sensibles als sofriments dels homes
i partícips de llurs aspiracions i esperances, preguem:

3. Per tots els germans i germanes de l’Orde,
perquè, fidels a l’esperit
dels Set Sants Fundadors,
restin fidels al compromís assumit amb Crist
i amb l’Església, preguem:

4. Pels laics,
perquè, conscients de llur missió
reial, profètica i sacerdotal,
siguin testimonis de Crist i del seu Evangeli
en la vida ordinària, preguem:

Poden afegir-se altres intencions.

El qui presideix conclou la pregària d’intercessió, tot dient:

Escolteu, Senyor, la pregària dels vostres Servents
i mireu amb bondat aquests fills i filles vostres,
que per un designi del vostre amor,
heu cridat al servei de la Verge
en la Fraternitat Seglar
dels Servents de Maria.
Per Crist, Senyor nostre.

I tots els presents responen:  Amén.

IV. PROMESA

En aquest moment, els candidats, un per un davant del qui presideix, del Prior o Priora de la Fraternitat i d’un altre membre de l’Orde Seglar que fa de testimoni, pronuncien la fórmula de la promesa:

Jo N...
Confiant en la divina gràcia,
davant vostre, (diu el nom o títol de qui presideix)
i davant vosaltres, germans i germanes,
prometo a Déu
de viure més intensament
els compromisos de la consagració baptismal,
i d’observar, des de la meva condició
social i familiar,
la Regla i els Estatuts
de l’Orde Seglar dels Servents de Maria,
per tal de participar en la seva mateixa vocació
de servei i de comunió fraterna,
tot inspirant-me constantment en Maria,
Mare i Serventa del Senyor.
Que la intercessió de la Verge,
nostra Senyora,
i la vostra caritat, germans,
sostinguin el meu compromís.

Pronunciada la fórmula de la promesa, el candidat diposita el ciri en un lloc prèviament preparat a prop de l’altar.

V. IMPOSICIÓ DEL SIGNE DE PERTINENÇA A L’ORDE SEGLAR

Tot seguit, el qui presideix imposa al germà o germana un signe de la pertinença a l’Orde Seglar, escollit segons el costum local: medalla, escapulari, anell..., mentre li diu:

N... (diu el nom del germà o la germana)
rep aquest distintiu
com a signe de la teva pertinença
a l’Orde Seglar dels Servents de Maria:
que sigui per a tu una invitació
a complir fidelment amb el teu compromís.

El candidat respon:

Amén.

VI. ACCEPTACIÓ


Quan tots els candidats han fet la promesa, el qui presideix rep els nous membres en la Família dels Servents, bo i pronunciant aquestes o semblants paraules:

Germans i germanes,
la nostra comunitat
us rep amb goig
en la Família dels Servents de Maria,
com a membres de la Fraternitat Seglar;
en la diversitat de les funcions
viurem en comunió fraterna,
tot perseguint, sota la mirada de la Verge,
el mateix ideal de vida.

I tots els presents responen:

Donem gràcies a Déu.

El Prior o Priora i els membres de la Fraternitat Seglar, confirmen, amb un gest fraternal, l’acceptació dels nous membres de l’Orde Seglar.

VII. PREGÀRIA CONCLUSIVA

El qui presideix conclou el ritus amb l’oració següent:

Mireu, Senyor,
aquests germans i germanes nostres,
que han dipositat a les vostes mans
la promesa de seguir Crist
en la Fraternitat Seglar dels Servents de Maria.
Conserveu-los en el vostre amor
i feu que el seu cor estigui atent
a la veu de l’Esperit.

Que siguin testimonis valents de l’Evangeli
a casa seva i al treball,
i amb l’exemple i la paraula
difonguin el Regne de Crist.

Que siguin senzills, humils i misericordiosos,
sol·lícits en la caritat,
alegres en el servei als germans,
fervorosos en el compromís apostòlic.

Que sempre siguin fidels servents de Santa Maria
i, en contemplar la Verge al peu de la Creu,
hi reconeguin el seu lloc,
arreu on l’home pateix
i Crist és encara crucificat.

Concediu, oh Pare, que l’ideal comú de servei
augmenti la nostra comunió fraterna,
i que el camí que recorreguem junts,
seguint les petjades dels nostres Set Primers Pares,
ens meni segurs a la Ciutat dels Vivents,
on Crist és l’estel brillant
del Matí Etern.
Ell que viu i regna pels segles dels segles.

I tots els presents responen:

Amén.

Actualitzat: 29 desembre 2022




Subscriure's a: Missatges (Atom)