COMUNICAT "Fets de l'1 d'octubre"




Comunicat de la Comissió Permanent

del Consell “Servites de Catalunya”

a les Fraternitats dels Dolors de Catalunya,


referit als fets del diumenge 1 d'octubre a Catalunya.

Benvolguts,

Assabentats de que l’estimat bisbe de Girona, gràcies a Déu, ens ha donat un molt bon exemple manifestant-se obertament referint-se als fets del diumenge 1 d'octubre a Catalunya. (enllaç >comunicat del Bisbat de Girona (02-10-2017”.

Confiem que la resta de bisbes de Catalunya i d’arreu del món, i perquè no, el Papa Francesc, que ja s'ha manifestat constantment sobre la violència i la no violència (enllaç amb la pàgina del >MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO PARA LA CELEBRACIÓN DE LA 50 JORNADA MUNDIAL DE LA PAZ 1 DE ENERO DE 2017” a la web de la Santa Seu), coneixent això que passa en aquest raconet del món anomenat Catalunya (a casa nostra), també diguin la seva.

Però això no ens eximeix a la Comissió Permanent del Consell “Servites de Catalunya” de la nostra responsabilitat davant les Fraternitats de Catalunya, està molt clar que aquest no és pas un Consell amb una estructura jeràrquica, però si que és un Consell, i conseqüentment gosem emetre el següent “COMUNICAT” adreçat inicialment a totes les Fraternitats dels Dolors de Catalunya:

Davant dels greus incidents viscuts al llarg del diumenge passat 1 d'octubre a diversos llocs de Catalunya, com a Comissió Permanent del Consell “Servites de Catalunya” (Servents de Maria en l’àmbit de Catalunya), tenim l’oportunitat, el deure i l’obligació d’afegir-nos al Comunicat del Bisbat de Girona, i “CONDEMNAR” la violència  que sofreix el poble de Catalunya i el tracte sofert per molts ciutadans que van voler expressar lliurament i pacíficament la seva opinió. La resistència no es resol amb violència, sinó amb un diàleg sincer i pacífic.

Tanmateix, el Bisbe de Girona crida a tots els cristians i cristianes, a pregar i encomanar el conjunt del país al Déu de la Pau.

Nosaltres, d’acord amb la nostra vocació particular, ens adrecem als membres de les Fraternitats Servites de Catalunya, aconsellant que també ho encomanem a la Mare, no pas tancant els ulls i les orelles davant la realitat, perquè ho solucionin ells, sinó perquè ens ajudin a veure clar quin ha de ser el paper personal de cadascú davant de cada nova situació que es vagi provocant. (Més clar l’aigua).

Gosem afegir-hi  unes senzilles reflexions “AMB EL NOU TESTAMENT A LA VISTA”, que ens han fet veure la necessitat d’adreçar-nos als representants de totes les Fraternitats dels Dolors de Catalunya, amb el prec de que ho feu extensiu als vostres membres i a tots aquells que considereu que els pot orientar el decàleg de la “NO VIOLENCIA ACTIVA” del missatge del Sant Pare, que aquest Consell va assumir com a programa per aquest any, i al que us  vàrem remetre la setmana passada, a la vista del caire que anaven prenen els esdeveniments.

A ben segur que la nostra Mare Dolorosa mai va aconsellar a Nostre Senyor: “No t’emboliquis, que això és cosa dels polítics, del clero, dels poderosos o dels rics que hi tenen interessos. El va forçar, això si, a iniciar el seu camí de lliurament al món dient-li senzillament: “No tenen vi!”.

Aquells que basem part de la nostra devoció i la nostra actitud amb els Dolors soferts per la Mare de Déu, estem obligats a denunciar i tenir cura de totes les injustícies que hi a al món, començant sempre per les que tenim més a prop, a l’entorn personal de cadascú, que en definitiva son les que estan al nostre abast per a posar-hi remei, consol i si cal solució, donant sempre la cara davant de tothom com va fer Jesús, que essent la veritat i dient sempre la veritat com tindríem de fer sempre nosaltres, amb fets no només amb bones paraules, va ser víctima innocent de l’odi, la violència i els poders imperants al seu temps,  injustament denunciat, acusat i tractat brutalment: Perquè em pegues, arreu he parlat obertament...”,  i per haver contravingut les lleis d’uns i d’altres, fins i tot condemnat a la mort en Creu, on les seves darreres paraules ja sense forces van ser: “Pare, perdona’ls que no saben el que es fan”.

No es va estalviar mai paraules “paràboles” per a donar-nos exemples molt senzills i entenedors en tot temps, com el del Bon samarità  i altres: “Tot allò que feu a un altre, m’ho feu a mi...”, fent-nos entendre que estem obligats a fer el bé, això si, lliurament, sense imposicions, encoratjant-nos a viure estimant, que per això hem estat creats.

Be, ja  ni ha prou, disculpeu-nos si us plau la llargària del text, però no ho hem sabut fer més curt i entenedor.

La Comissió Permanent

4 d’octubre de 2017 – Festa de Sant Francesc d'Assís.