Comunicat de
la Comissió Permanent del Consell “Servites de Catalunya”
a les Fraternitats
dels Dolors de Catalunya,
referit als fets del diumenge 1 d'octubre del 2017 a Catalunya.
Benvolguts,
Assabentats de que l’estimat bisbe de Girona (A.C.S. 2022), gràcies a Déu,
ens va donar un molt bon exemple manifestant-se obertament referint-se als fets
del diumenge 1 d'octubre del 2017 a Catalunya.
Confiem que la resta de bisbes de Catalunya i d’arreu del món, i
perquè no, el Papa Francesc, que ja s'ha manifestat constantment sobre la
violència i la no violència (enllaç amb la pàgina del > “MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO PARA
LA CELEBRACIÓN DE LA 50 JORNADA MUNDIAL DE LA PAZ 1 DE ENERO DE 2017” a la web de
la Santa Seu), coneixent això que passa en aquest raconet del món anomenat
Catalunya (a casa nostra), també diguin la seva.
Però
això no ens eximeix a la Comissió Permanent del Consell “Servites de
Catalunya” de la nostra responsabilitat davant les Fraternitats de Catalunya,
està molt clar que aquest no és pas un Consell amb una estructura jeràrquica,
però si que és un Consell, i conseqüentment gosem emetre el següent “COMUNICAT”
adreçat inicialment a totes les Fraternitats dels Dolors de Catalunya:
Davant dels
greus incidents viscuts al llarg del diumenge passat 1 d'octubre a diversos llocs
de Catalunya, com a Comissió Permanent del Consell “Servites de Catalunya”
(Servents de Maria en l’àmbit de Catalunya), tenim l’oportunitat, el deure i
l’obligació d’afegir-nos al Comunicat del Bisbat de Girona, i “CONDEMNAR” la
violència que sofreix el poble de Catalunya i el tracte sofert per molts
ciutadans que van voler expressar lliurament i pacíficament la seva opinió. La
resistència no es resol amb violència, sinó amb un diàleg sincer i pacífic.
Tanmateix, el
Bisbe de Girona va cridar a tots els cristians i cristianes, a pregar i encomanar
el conjunt del país al Déu de la Pau.
Nosaltres,
d’acord amb la nostra vocació particular, ens adrecem als membres de les
Fraternitats Servites de Catalunya, aconsellant que també ho encomanem a la
Mare, no pas tancant els ulls i les orelles davant la realitat, perquè ho
solucionin ells, sinó perquè ens ajudin a veure clar quin ha de ser el paper
personal de cadascú davant de cada nova situació que es vagi provocant. (Més
clar l’aigua).
Gosem afegir-hi unes
senzilles reflexions “AMB EL NOU TESTAMENT A LA VISTA”, que ens han fet
veure la necessitat d’adreçar-nos als representants de totes les
Fraternitats dels Dolors de Catalunya, amb el prec de que ho feu extensiu
als vostres membres i a tots aquells que considereu que els pot orientar
el decàleg de la “NO VIOLENCIA ACTIVA” del missatge
del Sant Pare, que aquest Consell va assumir com a programa per aquest any, i
al que us vàrem remetre la setmana passada, a la vista del caire que
anaven prenen els esdeveniments.
A ben segur
que la nostra Mare Dolorosa mai va aconsellar a Nostre Senyor: “No
t’emboliquis, que això és cosa dels polítics, del clero, dels poderosos o dels
rics que hi tenen interessos. El va forçar, això si, a iniciar el seu camí de
lliurament al món dient-li senzillament: “No tenen vi!”.
Aquells que
basem part de la nostra devoció i la nostra actitud amb els Dolors
soferts per la Mare de Déu, estem obligats a denunciar i tenir cura de
totes les injustícies que hi a al món, començant sempre per les que tenim més a
prop, a l’entorn personal de cadascú, que en definitiva son les que estan al
nostre abast per a posar-hi remei, consol i si cal solució, donant sempre la
cara davant de tothom com va fer Jesús, que essent la veritat i dient sempre la
veritat com tindríem de fer sempre nosaltres, amb fets no només amb bones
paraules, va ser víctima innocent de l’odi, la violència i els poders imperants
al seu temps, injustament denunciat, acusat i tractat brutalment: “Perquè
em pegues, arreu he parlat obertament...”, i per haver
contravingut les lleis d’uns i d’altres, fins i tot condemnat a la mort en
Creu, on les seves darreres paraules ja sense forces van ser: “Pare,
perdona’ls que no saben el que es fan”.
No es va
estalviar mai paraules “paràboles” per a donar-nos exemples molt
senzills i entenedors en tot temps, com el del Bon samarità i altres: “Tot
allò que feu a un altre, m’ho feu a mi...”, fent-nos entendre
que estem obligats a fer el bé, això si, lliurament, sense imposicions,
encoratjant-nos a viure estimant, que per això hem estat creats.
Be, ja
ni ha prou, disculpeu-nos si us plau la llargària del text, però no ho hem
sabut fer més curt i entenedor.
La Comissió
Permanent
4 d’octubre de
2017 – Festa de Sant Francesc d'Assís.
Actualitzat: 3 maig 2022