CONFRARIA DE MONISTROL DE MONTSERRAT


Confraria del Santíssim i Dolcíssim 
Nom de Jesús de Monistrol de Montserrat




Presentació de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors de Monistrol de Montserrat en la XIIª Reunió Peregrina del Consell de Fraternitats “Servites de Catalunya”
Benvolguts membres del Consell de Fraternitats dels Servites de Catalunya, congregants, confrares, devots de Nostra Senyora dels Dolors, tots germans units en Crist,
Volem donar-vos les gràcies per visitar la nostra vila i voler conèixer de més a prop la realitat de la nostra Confraria, l’origen de la qual intentarem explicar-vos tot seguit. Benvinguts sigueu tots a Monistrol, una antiquíssima vila que, des dels seus inicis, ha viscut a recer de la protecció de la Mare de Déu sobretot mercès al culte molt devot i estimat de la Mare de Déu de Montserrat que ens vetlla, dins el nostre terme municipal, al seu monestir dalt de la muntanya santa. La nostra vila, terra de pelegrinatge, que ha acollit peregrins des de fa centúries us acull també avui especialment a vosaltres que d’una forma similar peregrineu per tot el nostre país bo i propagant la devoció a la nostra protectora, Santa Maria, Mare de Déu dels Dolors.
A l’hora d’explicar els orígens d’aquest culte a Monistrol hem de dir, malauradament, que no disposem de fons documental propi que ens permeti reconstruir la història que ha tingut en el si de la comunitat cristiana monistrolenca la devoció a Santa Maria, sota la advocació de la Mare de Déu dels Dolors. La crema gairebé total de l’Arxiu Parroquial l’any 1936 ha deixat un rastre insignificant de l’activitat parroquial anterior a la segona meitat del s. XIX i això repercuteix amb molta dificultat alhora de poder escriure una història acurada sobre l’origen i continuïtat d’aquesta particular devoció mariana.
La primera referència documental que hem pogut trobar referent a una confraria amb devoció pels Dolors de la Mare de Déu és la que ens aporta el document titulat Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Manresa, junto con los pueblos de su partido, remitidas por Gaspar Jover Terés” datat de l’any 1771 i conservat a l’ “Archivo Histórico Nacional de Madrid”. En aquest document se’ns fa una relació de les confraries fundades a la parròquia monistrolenca i ens fa menció d’una Confraria de Nostra Senyora de la Soledat. Com bé sabem tots, aquesta advocació mariana de la Soledat, és una de les variants que té la pròpia advocació dels Dolors i bé pot ser que en una època la Mare de Déu fos venerada a la vila de Monistrol sota aquesta advocació i amb el pas s’acabés imposant el títol dels Dolors per sobre del de la Soledat com ha passat en algunes ocasions en altres indrets de la nostra geografia.
De la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat se’ns diu que va ser aprovada per Sa Santedat, el Papa Benet XIII, el 15 de maig de 1727. Els confrares de la Soledat il·luminaven la seva capella totes les festes de l’any i ordenaven cantar una Missa per als confrares difunts una vegada a l’any. Feien dues processons, una el dia de Dijous Sant i una altra el diumenge de Pasqua. Totes aquestes cerimònies i activitats es pagaven dels sis diners anuals que donava cada confrare i de les almoines voluntàries. Les despeses importaven en total més o menys 90 rals. Aquesta Confraria encara restava activa l’any 1834 on en uns documents conservats a l’Arxiu Parroquial de la vila consta que en aquells anys feien processó el vespre de Divendres Sant amb la Mare de Déu i el Diumenge de Pasqua amb l’Àngel. També feien festa en la “Dominica in Albis” amb tercia, Ofici Solemne, vespres, processó per tota la vila i goigs.
Després d’aquesta última referència de la Confraria de la Soledat l’any 1834 no tornem a trobar altres referències sobre l’existència de cap confraria devocional als Dolors i a la Soledat de Maria fins un altre document, també de l’Arxiu Parroquial, datat de 1850, que ens fa referència a l’existència de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Arribats a aquest punt de la història, i mancats de fonts documentals que ens aportin més llum davant d’aquesta incògnita sols podem fer certes hipòtesis que detallem a continuació:
Bé podria ser que en algun moment no documentat de la història es creés una nova confraria sota l’advocació mariana dels Dolors quan encara restava existent la Confraria de la Soledat i que ambdues confraries realitzessin els seus propis cultes i processons a la mateixa parròquia. També podem plantejar la hipòtesi que la Confraria de la Soledat acabés dissolta per alguna raó que desconeixem i al mateix temps, o pocs anys després es fundés una nova confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolors (recordem que entre l’última referència de la primera confraria i la primera referència de la segona sols ens separen un nombre de 16 anys). L’última hipòtesi plantejada seria que la pròpia Confraria de la Soledat, responent a algun motiu de pes, es plantegés un canvi de nom en l’advocació titular canviant així el nom de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat pel de Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta hipòtesi no podem descartar-la, doncs essent que ambdues confraries documentades tenen una activitat i una devoció gairebé idèntiques per una mateixa advocació mariana molt similar ens pot donar algunes raons per creure-la certa.
D’aquesta època d’impàs entre aquest relleu de la Confraria de la Soledat per la dels Dolors creiem que data la versió dels Goigs que encara avui dia es canten a la Mare de Déu dels Dolors de la nostra parròquia. La versió conservada més antiga d’aquests goigs és impresa a la Imprempta Trullàs de Manresa, fundada l’any 1803 per Martí Trullàs, fill de Talamanca. Aquesta impremta manresana continuà la seva activitat fins l’any 1878 en què el fill del seu fundador, també de nom Martí, la traspassà en complir el seu 70è aniversari, moment en què la imprempta canvià de nom. Aquests goigs, a tall d’anècdota, explica que són cantats pels congregants de la vila de Monistrol, i no pels confrares com correspondria als membres d’una confraria. Aquest text és comú en diversos goigs dels Dolors de diferents indrets de Catalunya i arribats a aquest punt, bé podríem pensar que la Confraria dels Dolors en un origen, o en algun moment de la seva història, fos anomenada congregació en comptes de confraria o bé, i creiem més certa aquesta segona hipòtesi, podem creure que la confraria monistrolenca copiés íntegrament el text d’uns altres goigs cantats per una congregació de la mateixa advocació sense substituir el mot congregants pel de confrares i el de congregació per confraria, segurament pel motiu de no perdre la rima  en una de les estrofes finals de la composició musical.
Les fonts documentals no ens permeten avançar massa en la història de la Confraria i entenem que la seva activitat es desenvolupava amb normalitat fins els fets que ens arriben, anteriors a l’any 1936. Per fonts orals sabem que la imatge de la Mare de Déu dels Dolors que es venerava a la parròquia, que era una imatge de vestir de la Pietat, va ser guardada per una família monistrolenca i que havent comprat la parròquia, després de la Guerra Civil Espanyola, una imatge dels Dolors procedent d’Olot de dimensions més grans, aquesta la va seguir tenint en custòdia fins que va quedar-se-la en propietat. Aquesta mateixa imatge va ser donada per uns descendents dels seus custodis a l’església de Collbató, població on hi tenien una segona residència, i se suposa que és la mateixa Pietat que actualment és exposada a la veneració dels fidels en una de les capelles de l’església parroquial de Sant Corneli.
Sabem que anteriorment a la Guerra Civil Espanyola, i després d’aquest conflicte bèl·lic, la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors era íntegrament formada per dones confraresses, doncs els homes, dins els cultes de la Setmana Santa, es feien confrares de l’antiga Confraria del Santíssim Crist, coneguda també per Confraria del Sant Crist o de la Sang.
D’aquesta confraria podem dir que tenia aprovació pontifícia del Papa Inocenci XI amb data del 2 de juliol de 1682. Feia cremar, de continu, una llàntia a l’altar del Santíssim Sagrament. També organitzava una processó el Dijous Sant. Es pagava tot de l’aportació anual que feia cada confrare i de les almoines voluntàries i sabem que l’import total de les despeses anuals era de 190 rals. Al segle XIX es diu que feien la processó el Dijous Sant i anaven fins a la Capella de la Concepció a l’Era de Viserta. Tenia seu a la seva capella que era, i encara és avui dia, la primera que hi ha entrant al temple parroquial del costat de l’epístola. Anualment es sortejaven, el diumenge de l’Octava de Pasqua o el posterior, els càrrecs de la confraria, a saber: el Prior, dos Majorals, el Pendonista, dos Cordonistes, sis Portants i dos arrengladors.
Les confraresses dels Dolors sortien amb l’estendard i la imatge de la Mare de Déu a la processó de Dijous Sant acompanyant la Confraria del Sant Crist, la seva imatge i els portants que la duien pels carrers de Sant Pere, Sant Joan, Manresa, Viserta i del Puig, tornant pel mateix carrer de Sant Pere a l’església parroquial. L’endemà, Divendres Sant, acompanyaven el Sant Crist amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors al Via Crucis que es feia al matí i que arribava al barri de l’Altra Banda.
Aquestes dues processons, la de Dijous Sant i la del Via Crucis, es seguiren realitzant de forma molt similar fins a finals dels anys 60 i l’any 1970 quan es deixaren de celebrar totes les processons que organitzava la parròquia, menys la de Sant Sebastià, per una mala interpretació que feren alguns sacerdots sobre aquest tipus de manifestacions de pietat popular en el context del Concili Vaticà II i les noves corrents litúrgiques i devocionals que s’implantaren al seu voltant. Aquest fet motivà que les Confraries de la Mare de Déu dels Dolors i del Sant Crist es veiessin mancades de l’objecte pel qual havien estat creades, la realització de les seves respectives processons i actes de culte i pietat a redós dels seus titulars, així que entenem que aquest moment fou clau i decisiu en l’extinció de l’activitat d’aquestes dues comunitats de fidels dins de la parròquia.
L’any 1995, essent rector el Rvnd. Sr. Xavier Orpinell i Marco, es tornà a organitzar la processó de la Setmana Santa i el seu Via Crucis, ambdues celebracions el mateix dia de Divendres Sant i d’aleshores ençà se n’ha continuat la seva organització fins a dia d’avui. Aquell 1995 es recuperà el Cos de Portants del Sant Crist que el conformaren en gran part antics portants reforçats per geganters del barri de Viserta, l’estendard i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, així com el seu acompanyament, fou realitzat per feligreses de la parròquia, essent algunes antigues confraresses.
La tornada de les processons de Setmana Santa a Monistrol comportà la idea dels propis feligresos de crear una confraria de fidels per organitzar la processó i promoure el culte devocional al Sant Crist i a la Mare de Déu dels Dolors. Mitjançant un document antic trobat a l’Arxiu Parroquial de mà de Mn. Andreu Sala i Català, rector de la parròquia, sorgí la iniciativa de refundar l’antiga Confraria del Santíssim i Dolcíssim Nom de Jesús, erigida l’any 1562, i aplegar dins seu el Cos de Portants del Sant Crist, les Confraresses dels Dolors, els Armats i els músics que acompanyaven la processó de Divendres Sant. Aquesta Confraria es fundà el 10 de març de 2004 essent rector Mn. Rafael Vilaplana i Moltó. Per un decret de l’Excm. i Rvdm. Sr. Dr. Agustí Cortés Soriano, Bisbe de Sant Feliu, s’erigí definitivament de forma canònica dins del bisbat la Confraria del Santíssim i Dolcíssim Nom de Jesús a dia 28 de febrer de 2007.
Per aquesta raó podem afirmar que dins la Confraria del Santíssim i Dolcíssim Nom de Jesús, si més no de forma espiritual i funcional, s’aixopluguen les antigues confraries dels Dolors i el Sant Crist i amb la mateixa devoció i estima que els nostres predecessors procurem donar culte i devot honrament a Jesús redemptor que ens obre paternalment els seus braços estesos a la creu emparant-nos en el seu amor i en la seva misericòrdia i també a la seva Mare Santíssima, la Mare de Déu dels Dolors, que en la seva Soledat ens és un reflex i un model a seguir per a tot cristià davant dels Misteris que se’ns ofereixen, de forma especial, els dies de la Setmana Santa.
A Ells ens emparem sota el seu esguard i protecció tenint-los per patrons i protectors com bé resen els antics goigs a la nostra venerada Mare de Déu:
                                            “Sereu sempre venerada,
De vostre Congregació
De Monistrol ab devoció;
Ja que sou Vos la advocada
Sia vostra afavorida
Si’us reclama fervorosa,
Verge y Mare Dolorosa,
Soccorreu aquell que’us crida.”
                                                                               Joan Pozo i Marcet
A Monistrol de Montserrat, 11 de gener de 2020

Goigs de Maria Santíssima dels Dolors
Les portants dels Dolors

El Via Crucis

Galeria fotogràfica

XII Reunió Pelegrina "Servites de Catalunya"










Imatge de la Verge Dolorosa

 


  



Actualitzat: 15 gener 2020