"RETAULE I MISTERI DE SANTA MARIA VESTIDA DE DOL" Informació prévia a la Representació

Enllaç amb www.dolorsbadalona.com

*********************************************************

Tornar als:ENLLAÇOS ARXIU DIGITAL

 *********************************************************


Informació prèvia a la Representació:
1. Presentació;  2. Cronología de... “12 Casualitats”?; 3. Els Personatges; 4.  L'Escenografia i 5. Avís als expectants)

1. PRESENTACIÓ

Estrena del “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”
El divendres 8 de març del 2013 a 2/4 de 9 del vespre va tenir lloc l’estrena del “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol” a l'església parroquial de Santa Maria de Badalona.
No feia gaire, l'any 2006 va ser restaurada la talla barroca de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona, del 1627. El pas del temps i les processons l'havien malmès. Ara, gràcies a la restauració, gaudim novament de l'esplendor del seu rostre que des de fa 389 anys ha inspirat una profunda devoció a aquells que s'hi han atansat cercant esperança, fortalesa i consol.
Això mateix passava amb el tradicional acte/pregària de la vestició que la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors celebra des de temps immemorials amb el mateix cerimonial que, en l’època que fou construïda la imatge, s’utilitzava per vestir les reines de la casa d'Austria. Amb la solemne vestició es pretenia preparar la talla per presentar-la dignament al poble de Badalona durant els actes de cada quaresma, i molt especialment pel treure-la en el seu misteri a la processó del dijous sant. El pas dels anys també havia deteriorat aquesta cerimònia fins a impedir copsar el sentit d’allò que s'intenta viure i expressar amb aquest ritual ple de signes i aromes que s'ha mantingut al llarg dels segles. S’ha creat, doncs, una representació sagrada d’estètica i espiritualitat pròpies del segle XXI i s’hi han integrat aquells elements tradicionals que encara es conservaven, per tal que tots els que hi participin rebin un missatge entenedor i contemporani que els acosti a la transcendència que necessiten els homes i les dones d’avui, a la recerca de la catarsi que els transformi i renovi el seu interior.
Gràcies al treball i l'esforç de tots els qui els durant mesos van participar en la seva preparació, tingué lloc l'estrena del “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”. Si han reunit arts escèniques ben diverses: musica, cant, dansa, interpretació... amb un llenguatge totalment contemporani. A partir de la iniciativa de la Congregació, s’han aplegat congregants i devots de la Mare de Déu dels Dolors amb aficionats i amb un equip de professionals de l’escena que, amb total generositat, han aprofitat tots els recursos al seu abast per empeltar aquest retaule a les celebracions culturals i religioses de la nostra ciutat a l'entorn de la setmana santa.
Tota la celebració gira al voltant de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, situada en un retaule escènic a la nau central de l'església. A traves de dotze escenes es van desenvolupant els diàlegs dels diversos personatges -la sibil·la, el mercader, l'àngel, el terrisser, l' evangelista, les tres Maries, els escolans... que ajuden a aclarir el sentit simbòlic de la cerimònia. Les danses del “Ballet del vell escultor en deliquis”, el cant dels psalms per la Capella de Música, l'acompanyament musical de viola, clavecí i orgue i la mateixa acció de les cambreres de la Mare de Déu que vesteixen la imatge, intenten treure els assistents del tragí quotidià i introduir-los en la quietud que convé al diàleg espiritual transcendent. La processó final que trasllada la imatge de la Mare de Déu dels Dolors al seu misteri vol ajudar a fer entendre i viure el sentit actual de la processó del dijous sant pels carrers de Badalona, i la processó dels Dolors pels carrers i places de Dalt la Vila, que sortosament es va recuperar a l’any següent quan es va tornar a representar el “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”.
A l'any següent la Junta Discreta, davant la complexitat i la manca de recursos materials i humans necessaris per a poder celebrar la representació cada any, reconeixent i agraint els esforços de tots aquells que voluntàriament hi van participar, i conscient de les pròpies limitacions, va decidir només celebrar la representació amb ocasió de esdeveniments extraordinaris, situant-se en l'horitzó de l'any 2023 que caldrà celebrar els "300 anys de la Congregació", instituïda el 19 de març de 1723 (festa de Sant Josep copatró de l'orde dels Servents de Maria).
El 4t divendres de quaresma de cada any, hi ha una bona oportunitat, doncs, per a conèixer i viure aquest esdeveniment, ja sia amb la tradicional i solemne cerimònia de l'acte/pregària de la "Vestició de la Mare de Déu" o amb la representació extraordinària del “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”, vestint la santa imatge de la Mare de Déu i pujant-la al seu "Misteri", a punt per presidir la resta de celebracions de Quaresma i Setmana Santa: el 5è divendres la pregària ecumènica de "l'Àcatist", el 6è divendres la Solemnitat de Santa Maria al Peu de la Creu amb la "Processó dels Dolors", el Dijous Sant la "Processó del Silenci" i l'endemà el Rés de la Corona dels Set Dolors de Maria i l'acció Litúrgica del Divendres Sant.

Vídeo: Església de Barcelona

***************************************************************************************

2. Cronologia de... "12 CASUALITATS ?"
1º. Casualitat. L’encàrrec del prior...
Això va començar l’any 2012 al acabar la tradicional Vestició de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona amb una minvada assistència de congregants i devots de la Mare de Déu dels Dolors, quan el prior Pere Tomeu va posar a la consideració del congregant Joan Rosàs, que potser amb el pas dels anys s’havia difuminat el sentit original de viure la vestició la Mare de Déu amb l’antic ritual de vestir les reines de la Casa d'Àustria, acompanyat del rés dels Salms i el bullir dels ingredients de l’olla escampant el seu perfum per la capella, i que, com tantes altres coses d'altres temps, era contemplada i considerada per les generacions actuals amb una visió molt superficial, i com a conseqüència no era prou comprensible ni tampoc apreciada, i fins i tot considerada com rutinària, i atesa la seva importància, magnificència i valor històric i espiritual, li va demanar que fes les reformes adients per actualitzar-la i presentar-la amb la màxima dignitat, atès que malgrat tot, s'havia mantingut inalterable a través dels segles, com un do de la Congregació Badalonina.

2ª. Casualitat. La Construcció del Guió...
A la tardor del mateix any el congregant Joan Rosàs va informar a la Junta Discreta que des de les hores, havent treballat amb l'encàrrec del prior fins a les vacances de l'estiu, va adonar-se'n que el munt d'explicacions que havia preparat de cada pas de la celebració, desvirtuava el seu important contingut, transformant-lo en una conferència explicativa, mancada del sentit i l'espiritualitat que li son propis i que s'han conservat a través dels segles. Conscient d’això, va decidir deixar aquell treball de banda i començar de nou el treball de reforma, transformant-lo en el retaule i misteri de santa Maria vestida de dol, una representació amb una important participació de les arts escèniques, dels congregants i dels fidels, i va presentar el guió, posant de relleu que per portar-ho a bon terme era imprescindible el suport i un esforç considerable de la Junta per a cercar recursos humans i materials, i que quan s'obtinguessin es podria decidir la data de l'estrena, informant que va demanar a la seva filla Elisenda que és arquitecte, que dissenyés l'escenografia, i ella va dissenyar una estructura abstracta com a pal de paller per l'obra, que de moment era allò més important que es necessitava per a poder tirar endavant la resta del muntatge, d'acord amb el guió.

3ª. Casualitat. El recolzament de la Junta...
Es va debatre amb molta intensitat la proposta i es va decidir, no pas per unanimitat, recolzar el projecte i posar fil a l’agulla, sense saber ni com ni quan, posant el projecte a les mans de la Mare de Déu en la confiança de que si això era bo per a tothom, ella els donaria les forces i l'enginy necessaris per a dur-ho a terme, com a instruments de la Providència sense confiar només en les pròpies forces, que tots coincidien en afirmar que eren prou minvades. però que allò primer que calia, era recolzar al guionista que donant bon exemple, no va imposar-se cap límit per complir amb allò que li havia encomanat el prior.

4ª. Casualitat. La recerca de «l'Estructura Abstracte»...
Aquell mateix vespre, el secretari va trucar a un dels seus fills, salesià vinculat amb diversos grups de teatre de les escoles salesianes, per preguntar-li si tenia constància de que en algun lloc hi hagués una estructura abstracta que pogués servir per al Retaule. El fill li va respondrà que un altra fill, germà seu, que estava fent el servei de posar ordre als magatzems de l'orquestra de Cadaqués, l'hi havia ofert una estructura de 7 mt X 5 mt utilitzada al llarg de la gira de l'espectacle «Ensamble de Estrella Morente amb narracions d'en Jordi Dauder», aconsellant-li que accedís al vídeo de Youtube on podria veure l'estructura.

5ª. Casualitat. La Comanda de Reserva de «l'Estructura Abstracte»
Posat a Internet i veient la importància de l'estructura, el secretari va trucar al fill que l'havia ofert per demanar-li que en principi la reservés per a la Congregació, que amb urgència es posarien en contacte amb ell per anar a veure-la i donar-hi resposta. L'endemà el secretari va trucar a en Joan Rosàs informant-lo de la troballa, dient-li que accedís a Internet per a veure de que es tractava.

6ª. Casualitat. «l'Estructura Abstracte» és exactament allò que ens calia.
Quan Joan Rosàs va veure que l'estructura s'ajustava a les necessitats de l'escenografia, va trucar a la seva filla perquè es posés directament en contacte amb el fill del secretari que provisionalment feia aquest servei de netejar i posar ordre als magatzems, atenent casualment l'oferta que li va fer un altre germà, també fill del secretari, que a les hores era el coordinador artístic de l'orquestra.

7ª. Casualitat. La donació de «l'Estructura Abstracte».
I l'arquitecta es va posar en contacte i es va desplaçar al magatzems de l'orquestra confirmant al fill del secretari que acceptaven fer-se càrrec de la donació, comunicant-ho a ambdós pares tot seguit.

8ª. El transport de «l'Estructura Abstracte».
Com que a l'orquestra de Cadaqués també els urgia disposar de l'espai que ocupaven els plafons de l'estructura, el fill del secretari es va oferir per traslladar ell mateix els plafons l'endemà mateix al matí, aprofitant que disposaria unes hores d'una furgoneta que havien llogat per altres afers, estalviant despeses a la Congregació, però que era necessari un equip de logística de mínim 4 persones per a la carrega des dels magatzems a la furgoneta i la descàrrega des de la furgoneta a l'interior de Santa Maria.

9ª. Casualitat. L'equip de logística per traslladar «l'Estructura Abstracte».
El secretari va cercar la col·laboració dels membres de la junta per la logística per formar l'equip, i a l'endemà a l'hora prevista es van presentar als magatzems de l'orquestra de Cadaqués per fer la feina, on tanmateix el secretari va tenir l'oportunitat d'agrair al gerent de l'orquestra la donació dels plafons de l'estructura, tan important per a la congregació.

10ª. Casualitat. "Cerqueu i Trobareu!»"La Junta Discreta i altres amb l'autor del guió com a capdavanter, seguint el mandat del Mestre: «Cerqueu i Trobareu», es va llençar a cercar i trobar a congregants, familiars, amics, professionals i aficionats de les arts escèniques, tècnics d'electricitat, il·luminació i so, i altres que poguéssim fer de fusters, decoradors, muntadors, transportistes, cosidors, i fins i tot escaladors, fins aconseguir aquest llistat de col·laboradors, i van començar els assajos i la preparació.



11ª. Casualitat. El Terrisser ens descobreix que va ser ell el creador de l'Estructura Abstracta».
Potser la darrera incorporació a l'equip artístic del Retaule, va ser la del actor, director i dramaturg badaloní Albert López Vivancos, però des d'un principi el secretari, veí, familiar i amic de l'esmentat professional, coneixent el seu tarannà, li va recomanar al guionista que portava personalment aquest tema que contactés amb ell, facilitant-li el seu currículum i nombroses referències i links a les seves pàgines web, convençut de que, a la que tingués accés al guió acceptaria col·laborar desinteressadament en allò que se li demanés, però per causes que no venen al cas el guionista no ho havia pogut fer. El secretari, tement que se li presentessin altres propostes i es veiés impossibilitat d'acceptar-ho, amb la conformitat del guionista, el va trucar per explicar-li el projecte i oferir-li el paper de Terrisser, i allò que primer li va explicar va ser la casualitat de que, essent imprescindible una Estructura Abstracta per posar en marxa el projecte, providencialment l'orquestra de Cadaqués, ens havia cedit l'estructura abstracta que van utilitzar en la gira de la Estrella Morente i en Jordi Dauder que s'ajustava exactament a allò que es necessitava.
Però per sorpresa del secretari, l’Albert López li va dir:
"La conec aquesta estructura!, bé, mira si la conec bé, que em van encarregar el disseny, i la construcció, i el transport i la logística al llarg de la gira per tot l'estat..."
El secretari, que a les hores ja disposava del guió, li va facilitar un exemplar digital del guió i l'Albert López a les poques hores, un cop llegit el guió i consultat la seva agenda, ho va acceptar, confirmant la seva participació. El secretari, encara bocabadat, va informar al guionista i al prior de tot allò parlat i acordat amb l'Albert López.
12ª. Casualitat. "Demaneu-ho i se us deixarà o donarà!"
I d’acord amb el guió es va anar configurant un llistat de tot allò material que calia per complementar dignament la representació i sense cap recança, a les hores ja amb més convenciment de que tot anava sortint "per casualitat..." l’equip de recerca es va dedicar a cercar tot allò que feia falta i continuant les casualitats, aprofitem per agrair públicament a entitats, empreses, escoles, professionals i particulars la cessió i/o donació dels materials emprats.
DONACIONS I/O CESSIONS MATERIALS
Orquestra de Cadaqués. Estructura Abstracta (Retaule); Orfeó la Lira. Teló, focus, llistons, teles; Orfeó de Sants. Llistons; Escoles Maristes. Micròfons inhalàmbrics – Canó de llum;
Escoles Salesianes: projector; Albert López: canó de fum, llum estroboscòpica, micròfons inhalàmbrics; Joan Pascual: equip de so, micròfons, cables i connexions; Pepón Lleixà: Micròfons, cables i connexions; Francesc Serra: material elèctric; Joan Rosàs: estels del sol, la lluna i els astres; Josep Lleixà: partitures, gravacions, cola i pintura.; Fornaguera, S.A: sacs de sorra; Pere Deulofeu: politja i corda.
***************************************************************************************
3. ELS PERSONATGES


Santa Maria, Mare de Déu
Parenta de les maries, mare d’adopció de l’evangelista, reina de l’àngel. Es l’obra mestre entre totes les del obrador del terrisser. Ell, que l’ha dotada de tanta perfecció, no li estalvia, però, el destí comú a totes les seves obres: el dolor i la mort. I és que, a cal terrisser, la mort i el dolor són etapes passatgeres d’un camí que mena més enllà.


L’evangelista
Fill del tro. A la taula del sopar recolza el seu cap sobre el pit del bon mestre. Ha begut en la font que neix de la saviesa divina. Coneix l’Amor com ningú i ens escriu, amb doctrina admirable, la bona notícia. Qui podria fer-lo tornar a preocupar-se de coses que passen? T’avisa que arriben els temps de plenitud.


L’àngel
És pur esperit. Li costen d’entendre les tristes misèries dels homes. Et porta el missatge d’Aquell que té el seu tron allà dalt, més amunt de la volta dels cels


El terrisser
Amb fang humil fa meravelles i quan és fosc encén estels. Ningú no pot pronunciar el seu nom. El seu nom és sagrat.


Les tres maries
Les santes maries son filles del poble. Coneixen el tarannà de cada veí i saben les arts casolanes. Companyes i amigues de Maria, són dones discretes. Són el poble de Déu que vetlla, treballa i espera.


La sibil·la
Mig vident, mig endevinadora. Pagana. Calculadora i alhora posseïda per estranys esperits. Viu al seu antre subterrani, sota la muntanya on s’eleva el temple dels déus. Diuen que diuen que la cova té una porta secreta que dena als inferns. Ella és l’única capaç d’enfrontar-se al rei terrible, Tarquini el Superb. Els déus li han concedit el do de viure prop de mil anys. Vellíssima, marfosa, només desitja morir. La llegenda medieval l’ha mig cristianitzada. No desoïu mai els seus consells, perquè ella coneix el futur. Avui, amb el seu llenguatge obscur, sibil·lí, és la veu sàvia i misteriosa de la natura.

El mercader i l’argenter
Tu ets el mercader i fas, carregat amb les teves riqueses, camins perdedissos que et porten on vol el destí. També ets l’argenter. T’apassionen, pobre mortal, l’or i la plata.


4. L'ESCENOGRAFIA
L'antre de la sibil·la. Al fons, entre boires, emergeixen els cims de la muntanya. És una muntanya especular, tota de mirall, de cares planes i arestes vives. Al peu d’aquesta muntanya, sota el cim de ponent, s’obre l’antre de la sibil·la, que ve de les profunditats. La boca de l’antre diu que comunica amb els inferns. És de l’antre, d’on ve la boira. Ran de la boca de l’antre hi ha la columna amb els assots. Allà arrenquen les escales, que migparteixen la muntanya i s’enfilen cims amunt fins al cel. El primer ram d’escales mena a un replà que queda a mitja alçada, davant del cambril de la Mare de Déu. Aquest és el replà de la sibil·la. Aquí hi té el seu setial i el seu llibrot.

Les fornícules. El cel s’eleva per darrera la muntanya. Té tres grans obertures allargades, tres fornícules. 
La del mig és l’alcova de la Mare de Déu. Serveix de cambril a la santa imatge, que està amb els vestits i la corona de diari, amb els braços endavant, al peu de la creu de passió sempre il·luminada. A la part baixa de la creu hi ha, penjada, la corona de festa, darrere el cap de la Mare de Déu. De la llinda del cambril penja una llàntia encesa.
La fornícula de la seva esquerra és la de l’àngel.
La de la seva dreta, damunt l’antre de la sibil·la, és la de l’evangelista.

L'estrada de les maries. Del replà de la sibil·la, un parell de graons porten a un segon replà, als peus de l’àngel, on hi ha l’estatge de les maries. És una estrada on hi tenen la sala de labor.

El cel. Del replà de la sibil·la també en surt un altre ram d’escales que porta fins al cel, davant la fornícula de l’evangelista.
El retaule. La muntanya, les escales i el cel formen un gran retaule. La muntanya especular n’és l’altar, on la humanitat és congregada, oferta i elevada per entrar en comunió. Comunió de tots els homes entre ells, i comunió amb els del cel. 

L'arrel de la realitat. Tots els que estan fora del retaule, gràcies al mirall estan dintre. Visualment el retaule queda al mig, perquè hi ha exactament el mateix a fora i a dintre. El que es veu dintre del retaule, a la muntanya de la base, no és nítid als ulls dels que s’hi veuen reflectits, només es pot entrellucar. Però l’arrel de la realitat és a dins del retaule i, en veritat, l’ autèntica imatge de cadascú és la que està en el retaule Els únics que no es veuen reflectits i deformats pel mirall són els personatges del cel. Les maries, quan baixen fins al replà de la sibil·la, i fins i tot la imatge de Maria, quan està al món dels homes, queden distorsionades pel mirall. Aquesta arquitectura és immaterial. Llums i ombres.
Els congregants. El presbiteri es prolonga a peu pla amb dues tribunes , una a cada banda, fins ran del primer graó de la nau. En aquestes dues tribunes, formant dos cors encarats, hi ha els bancs dels congregants. Al mig del grup de congregants del costat de l’evangeli, el lloc del corrector entre el del prior i el del discret. A la tribuna del costat de l’espístola, darrere el banc dels congregants, ran de la nau, la bandera negra de la Congregació. A l’extrem dret dels congregants del costat de l’epístola, els llocs del secretari i del mestre de novicis i tot seguit, entre el mestre de novicis i el retaule, els dels novicis. Els novicis que no càpiguen en aquest costat es posaran a l’altra banda, entre el retaule i els congregants del cor del corrector. Els dos arrengladors, amb la seva vara alta, un a cada cor de congregants, al primer lloc, a tocar de la nau.
El cadafal i l'andador. Al centre del presbiteri, un cadafal elevat que, com les tribunes dels congregants, es prolonga fins al primer graó de la nau. Al mig del cadafal, un escambell per enlairar la imatge i darrere, amagada, una maça de fusta per trucar. Al voltant de l’escambell, l’espai pel tabernacle. I a prop, on no molestin, pot haver-hi flors. Ran del cadafal, prop de la muntanya especular, al cantó de llevant del presbiteri, la taula per la roba de la vestició. Sobre la taula, la cinta amb la relíquia. Entre el cadafal i les tribunes dels congregants queda un espai per on baixen les escales que van del presbiteri a la nau. Des del passadís central del temple fins al cadafal va pujant un andador.

Les tribunes dels cantors, les taules bessones, i els instruments dels músics. Als peus de la nau, sota l’orgue, ran del cancell del portal, la tribuna dels cantors. Està formada per dues grades, una a cada banda del cancell separades pel passadís central. Les dues grades s’uneixen per dalt amb un balcó central tot endomassat on hi ha l’ambó per a les lectures i les pregàries. Aquest ambó el formen dos àngels, que sostenen el faristol. Dels peus de l’ambó, fins a terra, hi pengen unes cortines negres per on entren els fidels. Al primer graó de la grada, els escolans formaran dos cors, un a cada banda de la porta. A les grades que segueixen, també formant dos cors, els cantors. Si queda lloc més amunt, que hi seguin els fidels que vulguin cantar. Dues taules bessones amb sengles parells de ciris, una a cada banda de passadís, davant les grades. A la de llevant, els improperis i una safata amb el cor traspassat i el mocador de la Mare de Déu. A la de ponent cinc safates: una amb el cíngol, l’altra amb tres mantellines, la tercera amb la roba blanca per a la vestició: una altra mantellina, els maneguins, cinc enagos i dues camises, la quarta amb la roba negra i la cinquena amb el mantell. Al mig del passadís central, davant la grada, els instruments dels músics.  
Les tres cambreres. Assegudes al primer banc.
Els ballarins. Els ballarins que representen l’àngel i els querubins estan ocults darrera el retaule, entre les fornícules. El que representa la imatge està dissimulat, ajagut al cadafal, darrera l’escambell. El que representa l’escultor s’amaga sota les grades dels cantors.
Els mòbils de les constel·lacions. Penjats a poca alçada els mòbils de les constel·lacions, amb els llantions apagats. Al tram central de la nau, el mòbil del sol.
Els escenaris. Hi ha, doncs, diversos escenaris simultanis. En el retaule, els del cel i amb ells, entre cel i els inferns, la sibil·la. A la terra els congregants i novicis. Al davant, el cadafal amb l’escambell per a la imatge, accessible tant als del cel com als de la terra.
No hi ha espai, ni fronteres, ni límits. Però no hi ha espai. Entre el cel i la terra no hi ha fronteres. La frontera és el núvol. El cel es reflecteix a la terra. El Regne del cel també és aquí. Els de la terra i els del cel es comuniquen amb naturalitat, constantment. No hi ha límits entre l’eternitat i la quotidianitat. Tampoc entre els congregants i el públic no hi ha separació.
Els fidels. De fet el públic forma part essencial de la representació. Els cantors, els músics, els escolans... estan situats als peus de la nau i, per tant, els fidels queden integrats dins l’escena, entre el retaule i la tribuna. Per entre el públic hi circulen constantment el terrisser, els àngels, el mercader i l’argenter, el vell escultor, els escolans, els novicis, els congregants, els músics... que van d’un escenari a l’altre.

Un únic escenari: La creació. Per entre el públic pugen i baixen els mòbils. Davant, en el retaule, els personatges del cel també baixen i pugen. Darrere, a la tribuna dels cantors rematada per l’organista, pugen i baixen els que fan les pregàries. I és que tot el temple és, tant en el pla horitzontal com en el vertical, un únic escenari: és la creació.
Només hi ha la vestició. No hi ha acció. No hi ha altra acció que desvestir i vestir la imatge, i les que ho fan guarden silenci absolut. Tota la resta està en funció de la vestició.
L'indumentària. Els congregants, els escolans, els músics i les maries portaran els vestits processionals. Els novicis vestiran la seva vesta amb el corretjam i a la mà portaran la cucurulla blanca pròpia del seu hàbit. La sibil·la pot portar les robes que escauen a la seva condició. Les cambreres van vestides amb roba negra de carrer. L’àngel ha de portar un lliri i l’evangelista una palma o, si convé, un calze del qual surt un escurçó. Davant té una àguila-faristol amb un llibre. Tots dos són joves. L’evangelista tot just té pèl moixí al bigoti i a la pera de sota el llavi. No hi ha temps. L’àngel ha de ser absolutament atemporal. L’evangelista pot dur indumentària dels temps apostòlics, passada pel barroc. Tots dos haurien d’anar de colors vius, amb robes sumptuoses, potser l’àngel amb dalmàtica i l’evangelista amb estoló. Els que porten el vestit processional, tant si són del cel com de la terra, duen roba d’origen barroc modificada per les modes posteriors. El terrisser i l’argenter són d’avui. El mercader, que ve de tant lluny, combina roba occidental amb altra d’oriental, elements actuals amb altres d’antiquíssims. Convindria que aquests tres, que no van de negre, per contrastar es vestissin de colors vius. Tots els ballarins són radicalment contemporanis.
L'ambientació. Tot ha d’estar en penombra i en silenci. Les maries, assegudes a la seva estrada, als peus de l’àngel, treballen. L’una broda al tambor. Les altres dues fan puntes al coixí. Se senten els boixets. L’olla dels perfums bull al seu amagatall habitual. A les portes del temple s’hi han clavat cartells perquè tothom sàpiga quin és el seu lloc. Els llums de la nau s’atenuen.
***************************************************************************************
5. AVÍS ALS EXPECTANTS

Res no surt del no res. El concepte més innovador necessita, per expressar-se, paraules ancestrals, elaborades en processos mil·lenaris. El nostre avui és fora del passat, però el construïm amb materials antiquíssims, sense ser conscients de com ens enriqueix i ens limita tot allò que ens ha estat donat.
Tanmateix no podem viure en el passat. El passat a prescrit. Tot el que ens envolta, també el llenguatge i el pensament, acumula el passat, però no hi viu. Nosaltres som ara. Les antigues eines que ens ha estat donades només ens serveixen per a les necessitats actuals. Amb elles bastim l’avui.
Les dones del barroc van trobar la manera de manifestar aquells seus sentiments que despassaven el seu llenguatge, amb un ritual que per a nosaltres és incomprensible: vestien la Mare de Déu.
I s’ha mantingut la tradició durant tants de segles que al final ha esdevingut absurda.
Aquest Retaule i misteri de santa Maria vestida de dol és tot nou. Però no podia sortir del no res. Ha estat construït amb materials obsolets esdevingut absurds. No tenim altra cosa. Un llengua aspra i vella que hem heretat. Uns gestos, unes formes i uns pensaments que no són del nostre temps, però que vam començar a interioritzar des del dia que vam néixer. Amb tot això expressem com podem les nostres inquietuds noves, inefables. «Tu crees, amb el que trobes, els teus llocs joiosos», deia Tagore.
Només tenim materials vells per explicar neguits nous d’arrel eterna.
Amb els vells material ara farem una representació. Volem apartar vels per fer present – per «re-presentar» - la realitat profunda, la veritable realitat, la que hi ha més enllà del que amaga la superfícies de la matèria. Volem conjurar la realitat.
Aneu errats, doncs, si veniu per assistir a un espectacle. L’espectador, el que ve a mirar, per la seva mateixa condició passiva, no passarà de la superfície. No podrà veure res real.
Tampoc no volem fer una pregària. Provarem de fer, purament, oració.
Amb recursos rituals cercarem la intimitat de la transcendència. Litúrgia. Digueu-ne, si voleu, Teatre. Anem a fer una acció sagrada.
Només ho assolirem en la mesura de que tots plegats siguem capaços de traspassar la superfície del mirall i trobar-nos a nosaltres mateixos. No som aquí, som allà, a la base del retaule, a la muntanya especular. No us hi veieu, tots, allà dintre? En el retaule no hi ha espai ni temps, passat ni present, cel ni terra. Tot és unitat.
Anem a entrar en comunió. «Co-munió». Intercanvi de presents. Participació colectiva. Comunió amb els del cel i amb els de la terra. Amb els d’ahir , els d’avui i els de demà. Comunió amb tots per assolir la comunió amb el Tot.
Aquí no hi ha escena, ni actors, ni -menys encara- espectadors. Tots els qui hem entrat en aquesta sagrada nau ens ennaveguem vers un mateix destí, futur enllà. Cadascú de vosaltres, ta si canteu, com si escolteu, com si eleveu el pensament a les altes esferes, sapigueu amb avui estem portant la humanitat cap al futur. El Regne ja ha començat. Espereu-lo expectants. Actueu per portar-lo a la plenitud.
És això, el que venim a fer. L’espectador s’ho mira. L’expectant no mira, anhela contemplar allò que encara no pot veure. Està en espera tensa d’aquell esdeveniment que li importa vitalment.
La nostra representació és només un mitjà per alliberar-nos de totes les coses, per desempallegar-nos de tot allò que té límits i posseir el Tot il·limitat. No us esforceu, doncs a seguir-la, ni entendre-la, ni analitzar-la. Simplement viviu-la. Es tracta de «viure en». La nostra representació només admet místics.
Per a que serveix l’art? Quina pregunta tantes vegades repetida! No sou conscients que la vida comença més enllà dels límits del nostre pobre llenguatge?
Música, poesia, dansa, teatre... tot ens cal, avui, per remoure el solatge. Per apropar-nos al Verb que no s’expressa amb cap mot. Per assolir la catarsi. Per purificar-nos de tot allò que ens enterboleix la visió. De tot allò que ens impedeix contemplar la veritable realitat, la Vida, present, amagada en nosaltres.
Joan Rosàs

I coneixent aquesta informació prèvia, us recomanen que passeu a la Pàg.  de les Representació clicant aquí Representacions 2014/2013 

***************************************************************

Sortir i tornar a la Pàg: Enllaços de l'ARXIU DIGITAL 

o a la Pàg:  INICI del Blog SERVITES

Pàg. actualitzada: 17 novembre 2020


Subscriure's a: Missatges (Atom)