Tornar a la Pàgina amb els enllaços de cada any del >“PROGRAMA PER L’ANY”
PROGRAMA PER L'ANY 2021
VIDEOMISSATGE del Papa Francesc a la 75ª Assemblea General de les Nacions Unides
Si voleu escoltar el Vídeo del Papa Francesc, cliqueu al "Triangle"
Senyor president:
La
pau sigui amb Vostès!
El
saludo cordialment a Vostè, Senyor president, i a totes les Delegacions que
participen en aquesta significativa setantena cinquena Assemblea General de les
Nacions Unides. En particular, estenc les meves salutacions al Secretari
General, Sr. Antonio Guterres, als Caps d'Estat i de Govern participants, i a
tots aquells que estan seguint el Debat General.
El Setantè cinquè aniversari de l'ONU és una oportunitat
per reiterar el desig de la Santa Seu que aquesta Organització sigui un
veritable signe i instrument d'unitat entre els Estats i de servei a tota la
família humana.
Ref.: »
Francesc (25/9/2015) Discurs a l'Assemblea
General de l'ONU
Actualment,
el nostre món es veu afectat per la pandèmia del COVID-19, que ha portat a la
pèrdua de moltes vides. Aquesta crisi està canviant la nostra forma de vida,
qüestionant els nostres sistemes econòmics, sanitaris i socials, i exposant la
nostra fragilitat com a criatures.
La pandèmia ens crida, de fet, «a prendre aquest temps de
prova com un moment d'elecció:
Ref.: » 18/4/2008 Benet XVI
Discurs a
l'Assemblea
General de l'ONU
el temps per triar entre el que compta veritablement i el
que passa, per separar el que és necessari del que no ho és
Ref.: »
FRANCESC (27/3/2020) Meditació/oració
en temps de la pandèmia
Pot representar una oportunitat real per a la conversió,
la transformació, per repensar la nostra forma de vida i els nostres sistemes
econòmics i socials, que estan ampliant les distàncies entre pobres i rics,
arran d'una injusta repartició dels recursos. Però també pot ser una
possibilitat per a una "retirada defensiva "amb característiques
individualistes i elitistes.
Ens
enfrontem, doncs, a l'elecció entre un dels dos camins possibles: un condueix a
l'enfortiment del multilateralisme, expressió d'una renovada corresponsabilitat
mundial, d’una solidaritat fonamentada en la justícia i en el compliment de la
pau i de la unitat de la família humana, projecte de Déu sobre el món; l'altre,
dona preferència a les actituds d’autosuficiència, nacionalisme, proteccionisme,
individualisme i aïllament, deixant fora els més pobres, els més vulnerables,
els habitants de les perifèries existencials. I certament serà perjudicial per
a la comunitat sencera, causant
autolesions a tots. I això no ha de prevaler.
La pandèmia ha posat en relleu la urgent necessitat de
promoure la salut pública i de realitzar el dret de tota persona a l'atenció
mèdica bàsica.
Ref.: » Cf. Declaració
Universal dels Drets Humans, (Article 25.1.)
Per
tant, renovo la crida als responsables polítics i al sector privat a que
prenguin les mesures adequades per garantir l’accés a les vacunes contra el
COVID-19 i a les tecnologies essencials necessàries per atendre als malalts. I
si cal privilegiar a algú, que aquest sigui el més pobre, el més vulnerable, aquell
que normalment queda discriminat per no tenir poder ni recursos econòmics.
La crisi actual també ens ha demostrat que la solidaritat
no pot ser una paraula o una promesa buida. A més, ens mostra la importància
d'evitar la temptació de superar els nostres límits naturals. «La llibertat
humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i col·locar-la al servei
d'un altre tipus de progrés més sa, més humà, més social, més integral.
Ref.: » Francesc (24/5/2015) Carta encíclica LAUDATO
SI', 112
També
hauríem de tenir en compte tots aquests aspectes en els debats sobre el complex
tema de la intel·ligència artificial (IA).
Tenint
això present, penso també en els efectes sobre el treball, sector
desestabilitzat per un mercat laboral cada vegada més impulsat per la incertesa
i la "robotització" generalitzada. És particularment necessari trobar
noves formes de treball que siguin realment capaces de satisfer el potencial
humà i que afirmin alhora la nostra dignitat. Per poder garantir una feina
digna cal canviar el paradigma econòmic dominant que només busca ampliar els
guanys de les empreses. L'oferiment de treball a més persones hauria de ser un
dels principals objectius de cada empresari, un dels criteris d'èxit de l’activitat
productiva. El progrés tecnològic és útil i necessari sempre que serveixi per
fer que el treball de les persones sigui més digne, més segur, menys pesat i
aclaparador.
I tot això requereix un canvi de direcció, i per això ja
tenim els recursos i tenim els mitjans culturals, tecnològics i tenim la
consciència social. No obstant això, aquest canvi necessita un marc ètic més
fort, capaç de superar la «tan difosa i inconscientment consolidada
"cultura del descarti".
Ref.: »
Francesc (25/9/2015) Discurs a l'Assemblea
General de l'ONU
En
l'origen d'aquesta cultura de l’exclusió hi ha una gran falta de respecte per
la dignitat humana, una promoció ideològica amb visions reduccionistes de la
persona, una negació de la universalitat dels seus drets fonamentals, i un
desig de poder i de control absoluts que domina la societat moderna d'avui.
Diguem-ho pel seu nom: això també és un atemptat contra la humanitat.
De
fet, és dolorós veure quants drets fonamentals continuen sent violats amb impunitat.
La llista d'aquestes violacions és molt llarga i ens fa arribar la terrible
imatge d'una humanitat violada, ferida, privada de dignitat, de llibertat i de
la possibilitat de desenvolupament. En aquesta imatge, també els creients
religiosos continuen patint tot tipus de persecucions, incloent el genocidi a causa
de les seves creences. També, entre els creients religiosos, som víctimes els
cristians: quants pateixen al voltant de el món, de vegades obligats a fugir de
les seves terres ancestrals, aïllats de la seva rica història i de la seva
cultura.
També
hem d'admetre que les crisis humanitàries s'han convertit en el “status quo”,
on els drets a la vida, a la llibertat i a la seguretat personals no estan
garantits. De fet, els conflictes a tot el món mostren que l'ús d'armes
explosives, sobretot en àrees poblades, té un impacte humanitari dramàtic a
llarg termini. En aquest sentit, les armes convencionals s'estan tornant cada
vegada menys "convencionals" i cada vegada més "armes de destrucció
massiva", arruïnant ciutats, escoles, hospitals, llocs religiosos, i infraestructures
i serveis bàsics per a la població.
A
més, molts es veuen obligats a abandonar les seves llars. Sovint, els
refugiats, els emigrants i els desplaçats interns en els països d'origen,
trànsit i destí, pateixen abandonats, sense oportunitat de millorar la seva
situació en la vida o en la de la seva família. Pitjor encara, milers són
interceptats al mar i retornats a la força a camps de detenció on s'enfronten tortures
i abusos. Molts són víctimes del tràfic, l'esclavitud sexual o el treball
forçat, explotats en tasques degradants, sense un salari just. Això que és
intolerable, però, és avui una realitat que molts ignoren intencionadament!
Tots
els esforços internacionals importants per respondre a aquestes crisis comencen
amb una gran promesa, entre ells els dos Pactes Mundials sobre Refugiats i per
a la Migració, però molts no tenen el suport polític necessari per tenir-ne
èxit. Altres fracassen perquè els Estats individuals eludeixen les seves
responsabilitats i compromisos. No obstant això, la crisi actual és una
oportunitat: és una oportunitat per l'ONU, és una oportunitat de generar una societat
més fraterna i compassiva.
Això inclou reconsiderar el paper de les institucions
econòmiques i financeres, com les de Bretton-Woods, que han de respondre al
ràpid augment de la desigualtat entre els súper rics i els permanentment
pobres. Un model econòmic que promogui la subsidiarietat, doni suport al desenvolupament
econòmic a nivell local i inverteixi en educació i infraestructura que
beneficiï les comunitats locals, proporcionarà les bases per al mateix èxit
econòmic i alhora, per a la renovació de la comunitat i la nació en general. I
aquí renovo la meva crida perquè «Considerant les circumstàncies [...]
s'afrontin - per part de tots els Països - les grans necessitats del moment,
reduint, o fins i tot condonant, el deute que pesa en els pressupostos
d'aquells més pobres.
Ref.: » Francesc (12/4/2020) Missatge URBI ET ORBI
La comunitat internacional s’ha d'esforçar per acabar amb
les injustícies econòmiques. «Quan els organismes multilaterals de crèdit
assessorin les diferents nacions, resulta important tenir en compte els
conceptes elevats de la justícia fiscal, els pressupostos públics responsables
en el seu endeutament i, sobretot, la promoció efectiva i real dels més pobres
en l'entramat social.
Ref.: » Francesc (5/2/2020) Discurs als participants
en el Seminari "Noves formes de solidaritat"
Tenim
la responsabilitat de proporcionar assistència per al desenvolupament a les
nacions empobrides i alleugeriment del deute per a les nacions molt endeutades.
«Una
nova ètica suposa ser conscients de la necessitat que tots es comprometin a
treballar junts per tancar els paradisos fiscals, evitar les evasions i el
rentat de diners que li roben a la societat, com també per dir a les nacions la
importància de defensar la justícia i el bé comú sobre els interessos de les
empreses i multinacionals més poderoses. Aquest és el temps propici per renovar
l'arquitectura financera internacional.
Senyor
president:
Recordo
l'ocasió que vaig tenir fa cinc anys de dirigir-me a l'Assemblea General en el
seu setantè aniversari. La meva visita va tenir lloc en un període d'un
multilateralisme veritablement dinàmic, un moment prometedor i de gran
esperança, immediatament anterior a l'adopció de l'Agenda 2030. Alguns mesos
després, també es va adoptar l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic.
No obstant això, hem d'admetre honestament que, si bé
s'han aconseguit alguns progressos, la poca capacitat de la comunitat
internacional per complir les seves promeses de fa cinc anys em porta a
reiterar que «hem d'evitar tota temptació de caure en un nominalisme declaratori
amb efecte tranquil·litzador en les consciències. Hem de tenir cura que les
nostres institucions siguin realment efectives en la lluita contra tots aquests
flagells.
Ref.: »Francesc (25/9/2015) Discurs a l'Assemblea
General de l'ONU
Penso també en la perillosa situació a l'Amazònia i les
seves poblacions indígenes. això ens recorda que la crisi ambiental està
indissolublement lligada a una crisi social i que la cura de l'entorn exigeix una aproximació integral per combatre la pobresa i combatre la exclusió.
Ref.: » Francesc (24/5/2015) Carta encíclica LAUDATO
SI', 139
Certament
és un pas positiu que la sensibilitat ecològica integral i el desig d'acció
hagin crescut. «No hem de carregar a les pròximes generacions amb els problemes
causats per les anteriors. [...] Ens hem de preguntar seriosament si hi ha
-entre nosaltres- la voluntat política [...] per mitigar els efectes negatius
del canvi climàtic, així com per ajudar les poblacions més pobres i vulnerables
que són les més afectades.
La Santa Seu seguirà exercint el seu paper. Com un senyal
concret de cuidar la nostra casa comuna, recentment vaig ratificar l'Esmena de
Kigali a el Protocol de Mont-real.
Ref.: » Francesc (7/11/2019) Missatge a la XXXI Reunió
de les parts del Protocol de Montreal
Senyor
president:
No
podem deixar de notar les devastadores conseqüències de la crisi del Covid-19
en els nens, incloent els menors emigrants i refugiats no acompanyats. La
violència contra els nens, inclòs l'horrible flagell de l'abús infantil i la
pornografia, també ha augmentat dramàticament.
A
més, milions de nens no poden tornar a l'escola. En moltes parts del món aquesta
situació amenaça amb un augment de la feina infantil, l'explotació, el
maltractat i la desnutrició. Desafortunadament, els països i les institucions internacionals també estan promovent l’avortament com un dels
denominats "serveis essencials" en la resposta humanitària. És trist
veure com de simple i convenient s'ha tornat, per a alguns, negar l'existència
de vida com a solució a problemes que poden i han de ser resolts tant per a la
mare com per al nen no nascut.
Imploro,
doncs, a les autoritats civils que prestin especial atenció als nens a qui
se'ls neguen els seus drets i dignitat fonamentals, en particular, el seu dret
a la vida i a la educació. No puc evitar recordar l’apel·lació de la jove
valenta Malala Yousafzai, qui fa cinc anys en l'Assemblea General ens va
recordar que "un nen, un mestre, un llibre i un bolígraf poden canviar el
món ".
Els primers educadors de l'infant són la seva mare i el
seu pare, la família que la Declaració Universal dels Drets Humans descriu com
«l'element natural i fonamental de la societat.
Ref.: » Francesc Declaració
Universal dels Drets Humans, Article 16.3
Massa
sovint, la família és víctima de colonialismes ideològics que la fan vulnerable
i acaben per provocar en molts dels seus membres, especialment en els més
indefensos -infants i ancians-un sentit de desarrelament i orfandat. La
desintegració de la família es fa ressò en la fragmentació social que impedeix
el compromís per enfrontar enemics comuns. És hora de tornar a avaluar i tornar
a comprometre'ns amb els nostres objectius.
I un
d'aquests objectius és la promoció de la dona. Aquest any es compleix el vintè
cinquè aniversari de la Conferència de Pequín sobre la Dona. En tots els
nivells de la societat les dones estan jugant un paper important, amb la seva
contribució única, prenent les regnes amb gran coratge en servei de el bé comú.
No obstant això, moltes dones queden endarrerides: víctimes de l'esclavitud, el
tràfic, la violència, l'explotació i els tractes degradants. A elles i a
aquelles que viuen separades de les seves famílies, els expresso la meva
fraternal proximitat a la vegada que reitero una major decisió i compromís en
la lluita contra aquestes pràctiques perverses que denigren no només a les
dones sinó a tota la humanitat que, amb el seu silenci i no actuació efectiva,
es fa còmplice.
Senyor
President:
Hem
de preguntar-nos si les principals amenaces a la pau i a la seguretat com la
pobresa, les epidèmies i el terrorisme, entre d'altres, poden ser afrontades
efectivament quan la carrera armamentista, incloent les armes nuclears,
continua malgastant recursos preciosos que seria millor utilitzar en benefici
del desenvolupament integral dels pobles i per protegir el medi ambient
natural.
Cal
trencar el clima de desconfiança existent. Estem presenciant una erosió del
multilateralisme que resulta encara més greu a la llum de noves formes de
tecnologia militar,
com són els sistemes letals d'armes autònomes (LAWS), que
estan alterant irreversiblement la naturalesa de la guerra, separant-la encara
més de l'acció humana.
Cal
desmantellar les lògiques perverses que atribueixen a la possessió d'armes la seguretat
personal i social. Tals lògiques només serveixen per incrementar els guanys de
la indústria bèl·lica, alimentant un clima de desconfiança i de por entre les
persones i els pobles.
I en
particular, "la dissuasió nuclear" fomenta un esperit de por basat en
l'amenaça de la aniquilació mútua, que acaba enverinant les relacions entre els
pobles i obstruint el diàleg. Per això, és tan important donar suport als
principals instruments legals internacionals de desarmament nuclear, no
proliferació i prohibició. La Santa Seu espera que la propera Conferència de
Revisió de el Tractat sobre la No Proliferació de les Armes Nuclears (TNP)
resulti en accions concretes conformes amb la nostra intenció conjunta
«d'aconseguir el més aviat possible el cessament de la cursa d'armaments
nuclears i d'emprendre mesures eficaces encaminades al desarmament nuclear.
A més, el nostre món en conflicte necessita que l'ONU es converteixi en un taller per a la pau cada vegada més eficaç, la qual cosa requereix que els membres de el Consell de Seguretat, especialment els Permanents, actuïn amb més unitat i determinació. En aquest sentit, la recent adopció de l’alto el foc global durant la present crisi, és una mesura molt noble, que exigeix la bona voluntat de tots per la seva implementació continuada. I també reitero la importància de disminuir les sancions internacionals que dificulten que els Estats brindin el suport adequat a les seves poblacions.
Senyor
president:
D'una
crisi no se’n surt igual: o en sortim millors o en sortim pitjors. Per això, en
aquesta conjuntura crítica, el nostre deure és repensar el futur de la nostra
casa comuna i projecte comú. És una tasca complexa, que requereix honestedat i
coherència en el diàleg, per tal de millorar el multilateralisme i la
cooperació entre els Estats. Aquesta crisi subratlla encara més els límits de la
nostra autosuficiència i comuna fragilitat i ens planteja explicitant clarament
com en volem sortir: millors o pitjors. Perquè repeteixo, d'una crisi no se’n
surt igual: o en sortim millors o en sortim pitjors.
La
pandèmia ens ha mostrat que no podem viure sense l'altre, o pitjor encara, un
contra l'altre. Les Nacions Unides van ser creades per unir les nacions, per
apropar-les, com un pont entre els pobles; usem-lo per transformar el
desafiament que enfrontem en una oportunitat per construir junts, un cop més,
el futur que volem.
I que
Déu ens beneeixi a tots!
Gràcies
Senyor President.
Mare de Déu dels Dolors.
Pregueu per nosaltres!
Actualitzat 30 desembre 2022