Tornar a la Pàgina amb els enllaços de cada any del >“PROGRAMA PER L’ANY”
PROGRAMA PER L’ANY 2020
El Papa Francesc al 214é Capítol General dels Servents de Maria:“SIGUEU SEMBRADORS D’ESPERANÇA”
“El Papa Francesc, en rebre als participants en el 214é Capítol General de l’Orde Servita, els va lliurar el discurs que havia preparat i de forma espontània els va convidar a viure la gràcia del “servei” amb esperança, confiant com Maria en els “temps” de Déu.
I com que el Papa Francesc també s’adreçava a totes les Fraternitats dels Servents de Maria (a tots nosaltres), la Comissió Permanent del Consell “Servites de Catalunya” vàrem escollir els discursos com a “PROGRAMA PER L’ANY 2020” publicant-los a aquesta pàgina del Blog el 13 de desembre Festa de Santa Llúcia i enviant-los a les Fraternitats de Catalunya darrere la Convocatòria de la XII Reunió Pelegrina de Monistrol de Montserrat, preparatòria de la TROBADA.
A l’Assemblea del Consell de la propera TROBADA, també ens estem proposant què, en lloc de donar compta d’allò que hem fet aquest any, potser és més adient mirar endavant, i que diversos lectors proclamin acuradament el discurs que fraternalment va dedicar-nos de forma espontània, perquè puguem escoltar-lo amb la màxima atenció com si ell estès entre nosaltres a Montserrat, i a més, facilitar als participants ambdós textos per a que els puguin llegir, meditar, i assumir tranquil·lament a casa seva.
I atenent la seva petició recordem-nos de resar per ell, i donar-li gràcies per animar-nos a seguir avançant pel nostre camí de devots de la Mare de Déu dels Dolors.
DISCURS IMPROVISAT DEL SANT PARE
Disculpeu si m’assento, perquè no vaig a llegir el discurs escrit que l'hi dono a vostè Prior General, perquè des d'ahir, quan vaig veure que avui ens trobaríem, la meva memòria em va remuntar a l'any 1957, al Seminari de Vila Devot a Buenos Aires, on en aquell moment n’hi havia dos membres del vostre Orde que estaven estudiant allà. No sé si ni ha algun aquí. Després els vaig perdre de vista. L’any 57, ja fa 62 anys. S'envelleix en la vida! Van ser ells els que em van explicar la història de Alejo Falconieri i dels altres Sis, que em va entusiasmar com a exemple de santedat. Veure a homes rics, mercaders -encara més, florentins (rialles) - que van ser capaços de prendre aquesta decisió per la Mare de Déu. És la paraula “Servent”, “Servei”, al Servei de la Verge. Aquesta forma de Servei, d'humiliació, de camí humil. I em va entusiasmar tant que, a partir d’aquell moment, al llarg de la meva vida, he celebrat amb especial estimació el 17 de febrer (memòria litúrgica dels Set Sants Fundadors dels Servents de Maria), també amb la missa. Em va sorprendre aquest testimoni, i això és el que vull dir-vos.
Així, vosaltres avui “heu apostat per un i n’heu guanyat dos”: us emporteu amb vosaltres aquest text i després el que us diré ara. L'he donat a vostè Prior General perquè el doni a tots.
La frase “Servents de Maria” em fa pensar en alguna cosa que sant Ignasi de Loyola, va escriure al llibre dels Exercicis a la meditació vers el naixement de Jesús. Diu: “He d'estar present -en la meditació- com un servent que ajuda a la Mare de Déu a fer les seves coses a Betlem, a la menjadora”. Servents de Nostra Senyora. En això hi ha una gran relació amb el que fa la Verge. Fa néixer Jesús, el fa créixer, i després fa créixer a l'Església. I a aquests grans mercaders -perquè tenien diners i no els hi faltaven- i al final van deixar-ho tot per convertir-se en Servents, Servents de la Mare de Déu, perquè entenien el paper de la Mare de Déu en la redempció, un paper que tan sovint obliden les anomenades teologies “modernes”. Però la Mare de Déu ens va portar a Jesús! I els vostres Fundadors ho van entendre, ho van entendre i es van fer Servents. Van anar a resar a la Muntanya Senario, i després tota la feina que van fer!
La paraula “Servei” és també la que la Mare de Déu diu a l'Àngel: “Jo sóc la Serventa, sóc aquí per Servir”. Imiteu a la Mare de Déu en aquest Servei. I us convertiu en els seus Servents, perquè ella us guiï precisament en aquest camí de Servei. La primera paraula: Servei. Sou Servents. Mai ho oblideu. No sou patrons, sou Servents. La paraula “Servei” és també la que la Mare de Déu diu a l'Àngel: “Jo sóc la Serventa, sóc aquí per Servir”. Imiteu a la Mare de Déu en aquest Servei, i us convertiu en els seus Servents, perquè ella us guiï precisament en aquest camí de Servei. La primera paraula: Servei. sou Servents. Mai ho oblideu. No sou patrons, sou Servents. "Mira aquest Altre ...". Però tu ets Servent de l'altre. "Però aquest bisbe ...". Tu ets Servent d’aquest bisbe. "Però l'Església ...". Tu ets Servent de l'Església. "I la gent ...". Tu ets Servent del poble. No us allunyeu mai d'aquesta gràcia fundadora que és ser Servent. Servent per elecció. També l'altre Sant Alejo (romà) s'havia convertit en captaire, vivia a sota d'una escala. El vostre Alejo va prendre una decisió: va triar ser Servent per a convertir-se a sant. Aquest és precisament el camí seguit per el Verb: "És va humiliar a si mateix. És va fer Servent fins a la mort i mort de creu" (cf. Fl 2,7-8). És el camí del Servei. Sí, però encara més: de la Servitud. "Això vol dir que he de ser un esclau?". Sí! "¿Que també tinc de renunciar a certes llibertats per a ser Servent?". Sí! Mediteu aquest nom vostre: Servents de Nostra Senyora, la Serventa del Senyor, que de Senyor és va fer Servent, Jesús.
Aquesta és la primera idea que em ve a la ment, però sempre pensant en l'any 1957, quan aquests dos germans vostres em parlaven de l'espiritualitat de la Congregació. Sem va quedar gravat.
I el Servei és un Servei d'Esperança. Si hi ha una persona que semblava no tenir raons per a l'esperança humana és la Mare de Déu, amb aquestes coses estranyes que succeïen en la seva vida: des del naixement de Jesús, després la persecució i la fugida, després el retorn, i veure al fill creixent amb contradiccions ... Però ella mirava cap endavant: era la Senyora de l'Esperança. Avui en dia, tots som doctors en la manca d'Esperança. Quan vam començar a queixar-nos del món, sempre trobem subterfugis per no tenir Esperança: “Però això ... i aquestes calamitats, les coses que passen ...”. Passen coses dolentes, però no pitjors que les que passaven en temps de la Verge. És el mateix. El món canvia les seves formes, però l'esclavitud, les guerres i la crueltat d'aquella època són les d'avui. Hem de sembrar Esperança, mirar més enllà. La Verge també ens ensenya a sembrar Esperança. Penseu en el Calvari; penseu en Pentecosta quan resava amb els deixebles. És la Mare de Déu dels Dolors, i en el dolor, en la pobresa, quan hom es despulla de tot, ve l'Esperança, es veu clarament. Quan un està bé, no és tan fàcil expressar Esperança, però quan hi ha dificultats, arriba l'Esperança. I Ella, (Maria) n’és una mestra, ens ha ensenyat molt. Ens ha ensenyat molt!
Després, l'altra paraula (del tema del Capítol): "en un món que canvia". El canvi. El temps sempre està canviant. Sempre estem temptats d'aturar el temps, de dividir-lo, de dominar-lo... Com deia un indígena aquí, al Sínode per l'Amazónia: “Vosaltres, els europeus, teniu el rellotge, nosaltres (els indígenes) tenim el temps”. Apostar sobre el temps. Sí, les coses canvien, però el temps és de Déu. I no és bo tancar-se en el nostre temps, que és massa humà, massa humà.
Ens cal avançar segons el temps de Déu: Ell en sap.
Ser Servents de la Mare de Déu, de l'Esperança, en un temps que canvia, en transformació, només és possible a través de l'oració. Els vostres Set Sants Fundadors, primer que tot, es van retirar a pregar. I van resar bé! Si us plau: no deixeu de resar. És la base de la vostra vida. La pregària és també com demanar almoina a la Verge: "Ajudeu-me a ser un Servent fidel". Aquesta oració és fecunda i us donarà vocacions i moltes coses. L'oració és l'instrument que fa miracles. Fa miracles. Però hi ha molts incrèduls sobre el poder de l'oració. I estic temptat a dir -és una temptació, però ho dic jo mateix- que moltes vegades els més grans incrèduls som nosaltres, els bisbes, els sacerdots, que no creiem en el miracle de l'oració. No creiem en el que Jesús ens diu: "Demaneu i se us donarà". No creiem en el Parenostre que té tanta força.
Això és el que em venia de gust dir-vos, així, fraternalment. Recordant aquella experiència de 1957 i també el 17 de febrer de cada any, quan miro a aquells homes bons que van donar aquest senyal; ho van fer per inspiració del Senyor, però van ser fidels a aquesta inspiració. Això us assenyala el camí a seguir. Les altres coses les dic allà, en el text escrit.
Una referència final, per acabar, a l'esperit ... però no a l'Esperit Sant! Al bell gest de portar-me una mica d'esperit per aixecar el cor (vi produït a la granja dels Servents de Maria a Toscana) Gràcies, moltes gràcies! I pregueu per mi que ho necessito, perquè jo també pugui ser una mica Servent de la Mare de Déu en un temps de canvi, un Servent d'Esperança.
Gràcies!
DISCURS LLIURAT PEL SANT PARE
Estimats:
L'Ordre dels Servents de Maria va tenir els seus orígens i el seu primer desenvolupament en la Florència del segle XIII, una ciutat tan vivaç com bel·licosa. Va néixer d'un grup d'homes: els Set Sants Fundadors, dedicats a el comerç i a el voluntariat. No obstant això, la vostra família religiosa situa el nucli germinal del seu carisma en la consagració especial a la Mare de Déu, reconeguda com la veritable “fundadora”. Viviu la vostra consagració personal a Maria com un compromís quotidià per assimilar el seu estil, tal com ho transmeten les Sagrades Escriptures. També l'estudi teològic-pastoral de la figura de Maria de Natzaret es converteix per a vosaltres en part integrant d'una vocació que transmeteu en particular a través de l'ensenyament a la Pontifícia Facultat Teològica “Marianum”.
Un altre àmbit en el qual doneu testimoni de l'Evangeli, inspirant-vos en la Verge Santa, és el de l'apostolat i la missió. Aquí us esforceu per imitar a Maria, inspirant-vos en particular en quatre de les seves actituds. Quan després de l'Anunciació ajudarà a Isabel; quan a Canà de Galilea obté de Jesús el signe de l'aigua convertida en vi per a alegria dels nuvis; quan roman plena de fe i dolor a peu de la creu de Jesús; i finalment quan resa al Cenacle amb els Apòstols esperant l'Esperit Sant. A partir d'aquests quatre “moments” marians, esteu sempre cridats a aprofundir en la comprensió del carisma fundacional per actualitzar-lo, per tal que respongui amb esperança als desafiaments que el món contemporani llança a l'Església i també a la vostra Ordre. El tema que ha guiat el vostre Capítol General: “Servents de l'esperança en un món que canvia” expressa precisament aquest propòsit que esdevé full de ruta i de missió per als propers anys.
En aquesta perspectiva, m'agradaria recordar un aspecte important de la vostra història, que pot ser paradigmàtic. Els Set Sants Fundadors van saber viure a la muntanya i a la ciutat. En efecte, des de Florència van pujar a la Muntanya Senario, on van tenir la profunda experiència de la trobada amb Aquell que és l'Esperança, Jesucrist. Després van baixar de la muntanya establint la seva estada en Cafaggio, immediatament fora de les muralles de Florència, a les afores de la ciutat, per comprometre’s en la vida diària, en el testimoni i en el servei a la societat i a l'Església.
Pot ser bo rellegir, a la llum de la pàgina evangèlica de la Transfiguració (cf. Lc 9, 28-36), aquest camí dels vostres Fundadors que, enfortits per l'experiència de Déu, van més a fons en la història, renovats interiorment . I així poden viure l'Evangeli responent a les necessitats de la gent, dels germans i germanes que demanen ser acollits, recolzats, acompanyats i ajudats en el curs de les seves vides. Recorrent de nou la vostra singular experiència humana i vocacional, vosaltres també us convertiu cada vegada més en homes d'esperança, capaços de dissipar els temors que de vegades turmenten el cor, fins i tot en una comunitat religiosa. Penso, per exemple, en l'escassetat de vocacions en algunes parts de món, així com en la dificultat de ser fidels a Jesús i a l'Evangeli en determinats contextos comunitaris o socials. El Senyor, només Ell, us permet portar a tot arreu, a través de la santedat de la vida, una presència d'esperança i una mirada de confiança, identificant i valorant els molts brots de positivitat que sorgeixen. Pensem en les vocacions en els nous territoris en què us heu inserit. Us exhorto a gaudir de la bellesa i de la novetat cultural i espiritual dels molts pobles als que heu estat enviats per anunciar l'Evangeli.
Ser homes d'esperança significa conrear el diàleg, la comunió i la fraternitat, que són perfils de santedat. De fet, la santificació, “és un camí comunitari, de dos en dos. Així ho reflecteixen algunes comunitats santes” (Exhortació apostòlica Gaudete et Exsultate, 141).
Ser homes d'esperança significa trobar el valor per afrontar alguns dels reptes d'avui. Penso, per exemple, en l'ús responsable dels mitjans de comunicació, que transmeten notícies positives, però que també poden destruir la dignitat de les persones, afeblir l'impuls espiritual, ferir la vida fraterna. Es tracta d'educar-se a l'ús evangèlic d'aquests instruments. Un altre repte que cal afrontar i gestionar és el del multiculturalisme, que de fet, heu tractat en aquest capítol. No hi ha dubte que les comunitats religioses catòliques s'han convertit en “laboratoris” en aquest sentit, certament no sense problemes i, no obstant això, oferint a tots un signe clar del Regne de Déu, a què estan convidades totes les gents a través del únic Evangeli de salvació. No és fàcil viure les diferències humanes en harmonia, però és possible i és motiu d'alegria si deixem lloc a l'Esperit Sant, que en això, com es diu, ci va nozze (està encantat).
Que les vostres comunitats siguin també un signe de fraternitat universal, escoles d'acollida i integració, llocs d'obertura i de relació. Amb aquest testimoni contribuireu a mantenir allunyades les divisions i les exclusions, els prejudicis de superioritat o inferioritat, les barreres culturals, ètniques, lingüístiques i de separació. I les vostres comunitats seran així, en la mesura que sigueu homes de comunió, de fraternitat i d'unitat, com ho van ser els vostres Fundadors.
Que la Mare de Déu guardi sempre en vosaltres l'alegria de l'Evangeli! Us beneeixo de tot cor, així com a tots els germans de l'Ordre, a l'igual que a les comunitats que us han estat confiades. I us demano per favor que pregueu per mi.
Butlletí de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu 25 d'octubre del 2019
Actualitzat: 9 gener 2023