Tornar a la Pàgina amb els enllaços de cada any del >“PROGRAMA PER L’ANY” |
Amb
l’experiència d’haver assumit com a PROGRAMA PER L’ANY 2017, el decàleg resumit del
Missatge del Papa Francesc per a la Jornada Mundial de la Pau “Una crida a la no
violència activa”, enguany, amb motiu de la celebració de la I Jornada
Mundial dels pobres hem tingut l’oportunitat de conèixer el Missatge complert
que el Papa Francesc va fer públic per a aquesta Jornada el passat 17 de juny
amb el títol “No estimem de paraula sinó amb obres”.
Atesa
la seva importància i transcendència, que a ben segur ens pot ajudar a les
Fraternitats i a tots els seus membres a tenir sempre present i molt clar el
concepte de la pobresa per a encarrilar el nostre obrar perquè sigui ple de
Misericòrdia, us el proposem com a PROGRAMA PER L’ANY 2018, així any darrera any,
pas a pas, tindrem una bona oportunitat d’anar aprofundint i madurant en
aspectes molt importants, conservant-los i meditant-los en el nostre interior,
seguint el valuós exemple de la nostra Mare.
Units
en Crist i sota l'esguard de la Mare, rebeu una fraternal abraçada.
Comissió Permanent del Consell "Servites de
Catalunya".
1.
«Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres» (1Jn 3,18). Aquestes
paraules de l'apòstol Joan expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar.
La serietat amb la qual el «deixeble estimat» ha transmès fins als nostres dies
el manament de Jesús es fa més intensa a causa del contrast que percep entre
les paraules buides presents sovint en els nostres llavis i els fets concrets
amb els que hem de enfrontar-nos. L'amor no admet excuses: el que vol estimar
com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta
d'estimar als pobres. D'altra banda, la manera d'estimar del Fill de Déu la
coneixem bé, i Joan ho recorda amb claredat. Es basa en dos pilars: Déu ens ha
estimat primer (cf. 1Jn 4,10.19); i ens va estimar donant tot, fins i tot la
seva pròpia vida (cf. 1Jn 3,16).
Un
amor així no pot quedar sense resposta. Tot i que es va donar de manera
unilateral, és a dir, sense demanar res a canvi, però inflama de tal manera el
cor que qualsevol persona se sent impulsada a correspondre, malgrat les seves
limitacions i pecats. I això és possible en la mesura que acollim en el nostre
cor la gràcia de Déu, la seva caritat misericordiosa, de tal manera que mogui
la nostra voluntat i fins i tot els nostres afectes a estimar Déu mateix i al
proïsme. Així, la misericòrdia que, per així dir-ho, brolla del cor de la
Trinitat pot arribar a moure les nostres vides i generar compassió i obres de
misericòrdia en favor dels nostres germans i germanes que es troben
necessitats.
2.
«Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34,7). L'Església
des de sempre ha comprès la importància d'aquesta invocació. Està molt
testificada ja des de les primeres pàgines dels Fets dels Apòstols, on Pere
demana que es triïn a set Homes «plens d'esperit i de saviesa» (6,3) perquè
s'encarreguin de l'assistència als pobres. Aquest és sens dubte un dels primers
signes amb els quals la comunitat cristiana es va presentar a l'escena del món:
el servei als més pobres. Això va ser possible perquè va comprendre que la vida
dels deixebles de Jesús s'havia de manifestar en una fraternitat i solidaritat
que correspongués a l'ensenyament principal del Mestre, que va proclamar als
pobres com benaurats i hereus del Regne del cel (cf. Mt 5,3).
«Venien
possessions i béns i els repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú»
(Ac 2,45). Aquestes paraules mostren clarament la profunda preocupació
dels primers cristians. L'evangelista Lluc, l'autor sagrat que més espai s'ha
dedicat a la misericòrdia, descriu sense retòrica la comunió de béns en la
primera comunitat. Amb això vol dirigir-se als creients de qualsevol generació,
i per tant també a nosaltres, per sostenir-nos en el testimoni i animar-nos a
actuar en favor dels més necessitats. L'apòstol Santiago manifesta aquesta
mateixa ensenyament en la seva carta amb la mateixa convicció, utilitzant
paraules fortes i incisives: «Estimats germans, escolteu: ¿Que no ha triat Déu
als pobres del món per fer-los rics en la fe i hereus del regne, que va
prometre als qui l'estimen? Vosaltres, en canvi, heu afrontat el pobre.
I
no obstant això, no són els rics els que us tracten amb despotisme i els que us
arrosseguen als tribunals? [...] De què li serveix a un, germans meus, dir que
té fe, si no té obres? És la fe el podrà salvar? Suposem que un germà o una
germana van sense roba i mancats de l'aliment diari, i que un de vosaltres els
diu: "Déu us empari; abrigueu-vos i ompliu-vos l'estómac”, i no els doneu
el necessari per al cos; ¿De què serveix? Això passa amb la fe: si no té obres,
per si sola és morta (2,5-6.14-17).
3.
Hi ha hagut ocasions, però, en què els cristians no han escoltat completament
aquesta crida, deixant-se contaminar per la mentalitat mundana.
Però l'Esperit Sant no ha deixat de exhortar-los a fixar la mirada en
l'essencial. Ha suscitat, en efecte, homes i dones que de moltes maneres han
donat la seva vida en servei dels pobres. Quantes pàgines de la història, en
aquests dos mil anys, han estat escrites per cristians que amb tota senzillesa
i humilitat, i amb el generós enginy de la caritat, han servit als seus germans
més pobres.
Entre
ells destaca l'exemple de Francesc d'Assís, al qual han seguit molts sants al
llarg dels segles. Ell no es va conformar amb abraçar i donar almoina als
leprosos, sinó que va decidir anar a Gubbio per estar amb ells. Ell mateix va
veure en aquesta trobada el punt d'inflexió de la seva conversió: «Quan vivia
al pecat em semblava una cosa molt amarg veure els leprosos, i el mateix Senyor
em va conduir entre ells, i els vaig tractar amb misericòrdia. I allunyant-me
d'ells, el que em semblava amarg es em va convertir en dolçor de l'ànima i del
cos »(Test 1-3; FF 110). Aquest testimoni mostra el poder transformador de la
caritat i l'estil de vida dels cristians.
No
pensem només en els pobres com els destinataris d'una bona obra de voluntariat
per fer un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona
voluntat per tranquil·litzar la consciència.
Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida.
Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida.
En
efecte, la pregària, el camí del deixeble i la conversió troben en la caritat,
que es transforma en compartir, la prova de la seva autenticitat evangèlica. I
aquesta forma de vida produeix alegria i serenitat espiritual, perquè es toca
amb la mà la carn de Crist. Si realment volem trobar Crist, cal que toquem el
seu cos en el cos nafrat dels pobres, com a confirmació de la comunió
sacramental rebuda en l'Eucaristia. El Cos de Crist, partit en la sagrada
litúrgia, es deixa trobar per la caritat compartida en els rostres i en les
persones dels germans i germanes més febles. Són sempre actuals les paraules
del sant Bisbe Crisòstom: «Si voleu honorar el cos de Crist, no ho menyspreeu
quan està nu; no honreu al Crist eucarístic amb ornaments de seda, mentre que
fora del temple descuideu a aquest altre Crist que pateix per fred i nuesa »
Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).
Estem
cridats, per tant, a estendre la mà als pobres, a trobar-los, a mirar-los als
ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir la calor de l'amor que trenca el cercle
de solitud. La seva mà estesa cap a nosaltres és també una crida a sortir de
les nostres certeses i comoditats, i a reconèixer el valor que té la pobresa en
si mateixa.
4.
No oblidem que per als deixebles de Crist, la pobresa és abans de res vocació
per seguir Jesús pobre. És un caminar darrere d'ell i amb ell, un camí que
porta a la felicitat del Regne del cel (cf. Mt 5,3; Lc 6,20). La pobresa
significa un cor humil que sap acceptar la pròpia condició de criatura limitada
i pecadora per superar la temptació d'omnipotència, que ens enganya fent que
ens creguem immortals. La pobresa és una actitud del cor que ens impedeix
considerar els diners, la cursa, el luxe com objectiu de vida i condició per a
la felicitat. És la pobresa, més aviat, la que crea les condicions perquè ens
fem càrrec lliurement de les nostres responsabilitats personals i socials,
malgrat les nostres limitacions, confiant en la proximitat de Déu i sostinguts
per la seva gràcia. La pobresa, així entesa, és la mesura que permet valorar
l'ús adequat dels béns materials, i també viure els vincles i els afectes de
manera generosa i desprès (cf. Catecisme de l'Església Catòlica, n. 25-45).
Seguim,
doncs, l'exemple de sant Francesc, testimoni de l'autèntica pobresa. Ell,
precisament perquè va mantenir els ulls fixos en Crist, va ser capaç de
reconèixer-lo i servir-lo en els pobres. Si volem oferir la nostra aportació
efectiva al canvi de la història, generant un desenvolupament real, cal que
escoltem el crit dels pobres i ens comprometem a treure'ls de la seva situació
de marginació. Alhora, als pobres que viuen a les nostres ciutats i en les
nostres comunitats els recordo que no perdin el sentit de la pobresa evangèlica
que porten impresa en la seva vida.
5.
Coneixem la gran dificultat que sorgeix en el món contemporani per identificar
de forma clara la pobresa. No obstant això, ens desafia tots els dies amb les
seves moltes cares marcades pel dolor, la marginació, l'opressió, la violència,
la tortura i l'empresonament, la guerra, la privació de la llibertat i de la
dignitat, per la ignorància i el analfabetisme, per l'emergència sanitària i la
manca de treball, el tràfic de persones i l'esclavitud, l'exili i la misèria, i
per la migració forçada. La pobresa té el rostre de dones, homes i nens
explotats per vils interessos, trepitjats per la lògica perversa del poder i
els diners. Quina llista inacabable i cruel ens resulta quan considerem la
pobresa com a fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia
d'uns pocs i la indiferència generalitzada.
Avui
dia, malauradament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que
s'acumula a les mans d'uns pocs privilegiats, sovint acompanyada de la
il·legalitat i l'explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la
propagació de la pobresa en grans sectors de la Societat sencera. Davant
d'aquest escenari, no es pot romandre inactius, ni tampoc resignats. A la
pobresa que inhibeix l'esperit d'iniciativa de molts joves, impedint-los trobar
una feina; a la pobresa que adorm el sentit de responsabilitat i indueix a
preferir la delegació i la recerca de favoritismes; a la pobresa que enverina
les fonts de la participació i redueix els espais de la professionalitat,
humiliant d'aquesta manera el mèrit de qui treballa i produeix; a tot això s'ha
de respondre amb una nova visió de la vida i de la societat.
Tots
aquests pobres -com solia dir el beat Pau VI- pertanyen a l'Església per «dret
evangèlic» (Discurs a l'obertura de la segona sessió del Concili Ecumènic
Vaticà II 29 setembre 1963) i obliguen a l'opció fonamental per ells. Beneïdes
les mans que s'obren per acollir els pobres i ajudar-los: són mans que porten
esperança. Beneïdes les mans que vencen les barreres de la cultura, la religió
i la nacionalitat vessant l'oli del consol a les nafres de la humanitat.
Beneïdes les mans que s'obren sense demanar res a canvi, sense «peròs» ni
«condicions»: són mans que fan descendir sobre els germans la benedicció de
Déu.
6.
Al final del Jubileu de la Misericòrdia vaig voler oferir a l'Església la
Jornada Mundial dels Pobres, perquè en tot el món les comunitats cristianes
esdevinguin cada vegada més i millor en signe concret de l'amor de Crist pels
últims i els més necessitats. Voldria que, a les altres Jornades mundials
establertes pels meus predecessors, que són ja una tradició a la vida de les
nostres comunitats, s'afegeixi aquesta, que aporta un element delicadament
evangèlic i que completa a totes en el seu conjunt, és a dir, la predilecció de
Jesús pels pobres.
Convido
a tota l'Església i als homes i dones de bona voluntat a mantenir, en aquesta
jornada, la mirada fixa en els qui tendeixen seves mans clamant ajuda i
demanant la nostra solidaritat. Són els nostres germans i germanes, creats i
estimats pel Pare celestial.
Aquesta
Jornada té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè
reaccionin davant la cultura del descart i del malbaratament, fent seva la
cultura de la trobada. Alhora, la invitació està dirigida a tots,
independentment de la seva confessió religiosa, perquè es disposin a compartir
amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret
de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; són els homes, per
desgràcia, els que han aixecat fronteres, murs i tanques, traint el do original
destinat a la humanitat sense cap exclusió.
7.
És el meu desig que les comunitats cristianes, en la setmana anterior a la
Jornada Mundial dels Pobres, que enguany serà el 19 de novembre, Diumenge XXXIII
de durant l'any, es comprometin a organitzar diversos moments de trobada i
d'amistat, de solidaritat i d'ajuda concreta. Podran convidar els pobres i als
voluntaris a participar junts en l'Eucaristia d'aquest diumenge, de tal manera
que es manifesti amb més autenticitat la celebració de la Solemnitat de Crist
Rei de l'univers, el diumenge següent. De fet, la reialesa de Crist emergeix
amb tot el seu significat més genuí al Gòlgota, quan l'Innocent clavat a la
creu, pobre, nu i privat de tot, encarna i revela la plenitud de l'amor de Déu.
El seu complet abandonament al Pare expressa la seva pobresa total, alhora que
fa evident el poder d'aquest Amor, que el ressuscita nova vida el dia de
Pasqua.
En
aquest diumenge, si en el nostre veïnat viuen pobres que demanen protecció i
ajuda, apropem-nos a ells: serà el moment propici per trobar al Déu que
busquem. D'acord amb l'ensenyament de l'Escriptura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2),
assentem-los a la nostra taula com a convidats d'honor; podran ser mestres que
ens ajudin a viure la fe de manera més coherent. Amb la seva confiança i disposició
a deixar-se ajudar, ens mostren de manera sòbria, i amb freqüència alegre,
l'important que és viure amb l'essencial i abandonar-se a la providència del
Pare.
8.
El fonament de les diverses iniciatives concretes que es duran a terme durant
aquesta Jornada serà sempre l'oració. Cal no oblidar que el Pare nostre és
l'oració dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les
necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens va ensenyar amb
aquesta oració manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la
precarietat de l'existència i de la manca del necessari. Als deixebles que
demanaven a Jesús que els ensenyés a pregar, ell els va respondre amb les
paraules dels pobres que recorren a l'únic Pare en el qual tots es reconeixen
com a germans. El Pare nostre és una oració que es diu en plural: el pa que es
demana és «el nostre», i això implica comunió, preocupació i responsabilitat
comuna. En aquesta oració tots reconeixem la necessitat de superar qualsevol
forma d'egoisme per entrar en l'alegria de la mútua acceptació.
9.
Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la
missió d'ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als
moviments i l'ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta
Jornada Mundial dels Pobres s'estableixi una tradició que sigui una contribució
concreta a l'evangelització en el món contemporani.
Que
aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient
en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts
que compartir amb els pobres ens permet entendre l'Evangeli en la seva veritat
més profunda. Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per
acollir i viure l'essència de l'Evangeli.
Vaticà,
13 de juny de 2017
Memòria
de Sant Antoni de Pàdua
Francesc
Tornar a la Pàgina amb els enllaços de cada any del >“PROGRAMA PER L’ANY”